Serra del Sit. Quan la línia recta no és la millor opció entre dos punts.
fotos Tenim els peus destrossats, les ungles dolorides, alguna fregada en les parts on la bota incideix una vegada i una altra, Juan es queixa de les plantes dels peus i ja diu que té ganes d’acabar. L'últim pic ens sembla ja un obstacle que no pas una fita de la ruta. Juan no ho ha dit, però té una torçada de turmell que arrossega des del principi del barranc. La veritat és que malgrat que les vistes són impressionants el Sit se’ns està ennuegant. Ja havíem avisat a casa que tornaríem tard, la ruta era llarga i amb considerable desnivell. Una amiga ens havia advertit que portarem pals que parts de la ruta eren de pedra solta i mal caminar, cosa de la qual ens vam adonar al primer tram de ruta. El Sit, o el Cid, no té res a veure amb la figura històrica del personatge de la literatura medieval castellana. Sembla que ve de Sidi “el senyor” en temps dels àrabs. Així seria la muntanya del senyor i va esdevenir en els temps cristians en el Sit. Després s’han afegit llegendes sobre Rodr...