On les fronteres no tenen sentit
fotografies en picasa L'Astra ranxera amb matrícula de Westfàlia puja i baixa les costeres d'un paisatge suaument ondulat. Al fons destaca una imponent antena de telecomunicacions en un paisatge que es fa sinuós fins a convertir-se en la cadena de muntanyes que separa la Lusacia alemanya de Txèquia. Isabel, la veu que hem triat per al nostre GPS, ens ha ficat en un laberint de xicotets camins que a vegades fins són a penes una senda de tractors d'un sol sentit. En el defecte està la virtut i més enllà de la impersonal visió de l'autopista ens fiquem al pati posterior de la vida alemanya. La freqüent pluja crea espais d'un verdor profunda que destacaven més si és possible contra el cel completament aclarit i els camps de blat en simfonia de grocs i ocres. Per a l'ull d'un habitant del sud el paisatge resulta dolç, quasi de calendari de colors cridaners. Toni em pregunta per un lloc on prendre cafè en el moment que passem un poble perdut al paisatge. Un quiosc...