La Ruta del Cofrenet. Fregant la frontera
fotos Sempre m’ha sorprés la realitat de la frontera lingüística del País Valencià. De sobte estàs en un poble on el valencià és la llengua comuna i, passes uns pocs quilòmetres i ja accents, nom dels accidents geogràfics i tradicions canvien sobtadament. És aquest el cas de La Font de la Figuera, poble aquest que penetra cap a l’oest, ja pujant a l’altiplà castellà, tancat al sud per Villena i al nord per Énguera. Sols cal caminar uns passos i la frontera invisible es creua passant a indrets amb noms amb eixa sonora cadència del castellà. Certament la llengua és un signe identitari que es manté fins i tot en condicions de repressió i és interessant com Villena, tot i ser part de la província d’Alacant, parla amb un accent més aviat murcià que altra cosa i els fontins amb un valencià de soca-rel. Així ho vaig experimentar quan vaig treballar a Villena i vaig conèixer companys dels termes municipals veïns de parla valenciana, barrejats amb villeners o cabdetans amb accents ben marcats. ...