Anna, la màgia de l’aigua.
fotos La meua infància està marcada per les corregudes amb la bicicleta per l’horta de Gandia. Aleshores l’Alquerieta de Martorell era un grup de cases al costat del caminal que, entre bancals de tarongers, arribava al Real de Gandia. Les persones que hi vivien a l’alqueria tenien llavadors excavats al terra que feien ús de l’aigua que corria constantment per la séquia que portava les aigües del Vernissa i del riu Serpis el qual caragolejava a uns metres més avall per darrere de les cases. A la Safor vivim d’alguna manera de franc, perquè si l’aigua no ve de la pluja, arriba des de les comarques de l’interior per rius, barrancs i aqüífers que brollen a la marjal. Els motors que es van instal·lar a principis del segle XX van crear la sensació d’un cabal inesgotable que podia ser utilitzat a mans plenes sense cap preocupació ni control. No molt lluny de l’Alquerieta hi havia un de tants motors que en els dies d’estiu bombava l’aigua que brollava en abundància. Arribar amb la bicicleta i ...