Fotos dels nostres pares
Aquests dies estic digitalitzant velles fotos de quasi totes les dècades des del principi del segle XX. Emmagatzemades sense orde ni concert en caixes i sobres pareix que reclamaven una ànima caritativa que les rescatara de la seua passiva espera. Recuperar una vella col·lecció de fotos és com il·luminar velles estances abandonades que ja ningú visita. En aqueixes fotografies a penes es reconeix un paisatge i uns personatges que van ocupar el nostre espai natural i que ara es degraden tal com ho fan els productes químics. El blanc i negre es transforma, per causa d’un deficient revelat, en un gris esmorteït que cal recuperar a base de treballar la corba tonal. Ningú sospitava que quelcom anomenat ordinador recuperaria els moments del passat tant com la seua saludable joventut en el futur. Les arrugues en el paper, els trossos arrancats, la pols i les ratlladures ataquen les imatges però al mateix temps els donen un vell sabor anyenc. Quin recorregut han tingut aqueixes f...