Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Bon dia. Què tal l’estiu? Ens saludem entre companys. La meua contestació ha sigut, bé... Realment puc dir que ha estat el no estiu. No he acabat de aturar i per això tinc aqueix regust de trobar-me novament amb un port de muntanya després de passar un de primera i un curt repetjó. Però no em puc queixar. Què dir en un entorn com el que tenim quan et reincorpores novament al teu lloc de treball i en al teu voltant sents la tenalla de la desocupació? En uns dies tindré novament l’aula plena de cares expectants. Alguns ja em coneixen, altres sabran qui sóc durant els pròxims nou mesos. En qualsevol cas i parafrasejant el títol de la pel·lícula. "Tot comença avui". Ser professor no és la ganga que molts suposen. Tenir l’energia mental i física per a enfrontar-se a una classe amb tota la seua complexitat és un repte anual davant el qual no es pot flaquejar. He vist per desgràcia molts companys que han sucumbit davant de la pressió i o bé acaben com un titella al...

A Majo Vila, gran fotógrafa i antiga alumna A finals de la dècada dels anys 60 la imatge projectada, en moviment i en color era exclusiva de la gran pantalla. Sí, el cinema encara era aqueixa cerimònia de comunió i conjurs que congregava multituds al misteri de la penombra. He oblidat qual va ser la meua primera pel·lícula. Tal vegada “Blancaneus i els set nans de Disney”?. Tal vegada en un cinema anomenat "Fantasio? El record es perd en algun lloc de la memòria fa uns 45 anys entre boires d’ombres de colors rodejades d’un negre vellutat com el mateix ventre matern. Una cosina de ma mare tenia un pis enfront del cinema terrassa " Palacio de los Deportes " A pesar del conjunt d’arbres que creixien seguint el contorn de la tàpia, des del seu balcó es veia clarament la pantalla i podien veure les estrenes sense haver de passar per taquilla. Quina enveja! M’imaginava poder arribar a tenir aqueixa sort en ma casa. En el nostre cas ens havíem de conformar de pagar l’...