Cinema Paradiso
A Majo Vila, gran fotógrafa i antiga alumna A finals de la dècada dels anys 60 la imatge projectada, en moviment i en color era exclusiva de la gran pantalla. Sí, el cinema encara era aqueixa cerimònia de comunió i conjurs que congregava multituds al misteri de la penombra. He oblidat qual va ser la meua primera pel·lícula. Tal vegada “Blancaneus i els set nans de Disney”?. Tal vegada en un cinema anomenat "Fantasio? El record es perd en algun lloc de la memòria fa uns 45 anys entre boires d’ombres de colors rodejades d’un negre vellutat com el mateix ventre matern. Una cosina de ma mare tenia un pis enfront del cinema terrassa " Palacio de los Deportes " A pesar del conjunt d’arbres que creixien seguint el contorn de la tàpia, des del seu balcó es veia clarament la pantalla i podien veure les estrenes sense haver de passar per taquilla. Quina enveja! M’imaginava poder arribar a tenir aqueixa sort en ma casa. En el nostre cas ens havíem de conformar de pagar l’...