Xestalgar, la calma després de la tempesta.
Fotos No us ha passat mai que el navegador de Google vos ha portat per carreteretes infames? Doncs això ens va passar dijous de camí a Xestalgar. Alguna de les carreteres autonòmiques no deixa de ser un camí rural estret i sinuós com ens va passar amb la combinació oferida pel navegador. En la foscor de l’alba ens vam trobar amb un camió del fem que no es va parar i del qual tan sols un pam ens separava. Vam arribar a la nostra destinació per un portet que més aviat semblava una muntanya russa. Es veu que les grans inversions per a millorar les carreteres transversals no compensen — políticament parlant — amb la densitat poblacional de l’interior i es veu una xarxa viària que, en aquest cas, més aviat recorda altres temps. L'aparició de Xestalgar enllumenat pels primers rajos d’un sol esmortit va ser un alleujament després de tanta revolta. Cal dir que la imatge era prometedora, perquè es veia la poderosa torre de l’església i les ruïnes del castell per damunt del conjunt de cases....