Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

El viatge havia sigut preparat en pocs dies i més enllà del titular del lloc on volíem anar, no teníem la idea concreta de moltes coses que ens trobaríem. El dia finalitzava ja i vam anar a una estació de servei on fer gasolina. En anar a pagar vam comentar que no havíem trobat cap en les nostres rutes i calia aprofitar que a Benassal hi havia per tal d'omplir el dipòsit. Benassal, vista des de l’entrada sembla una població gran, però la tranquil·litat dels carrers ja et diu que no té tants habitants com aparenta. El 1900 quasi tenia 2900 habitants. Observe ara en la pàgina de Wikipedia que ha perdut quasi una tercera part de la seua població en els darrers trenta anys: dels 1444 del 1992 als 1068 que té ara. Possiblement, com passa a molts pobles, alguns no hi viuen tampoc i mantenen l’empadronament per motius sentimentals.  L'economia ha estat tradicionalment ramadera i agrícola. També va tindre una gran importància el balneari de Font En Segures i l'envasament de les seu...

Des de dalt del tossal de la Foieta del Caragol es veuen les edificacions entre bancals d’ametlers, oliveres i la rambla de la Carbonera. El Mas de la Segarra està tot just a pocs metres de la fita on els termes de Catí, Albocàsser i Vilar de Canes es troben. La seua ubicació va fer que fora el lloc triat per a fer una fortificació de control del territori al costat del camí reial que pujava cap a Aragó en una cruïlla de rutes mil·lenàries. Vam pensar a vista de mapa que era un lloc ideal per a visitar el Maestrat, perquè tots els pobles estaven a vint minuts amb el cotxe. Anàvem amb una recomanació de l’amiga Rosa de Benicarló i, no puc dir més, que estava molt encertada amb el seu consell. Les primeres sensacions que vam tindre amb els primers contactes amb Mayte, neboda dels gestors de la Casa Rural van ser ja molt bones. Vam anar ajustant els dinars i els sopars a més de quedar en hores d’arribada i aquests detalls. La nit anterior la nostra gosseta es va menjar una caixa de grapes...

Baix de la Llotja “Perxe” es troba l’oficina de turisme d’Ares. Vaig entrar i una xica jove ens va cobrar les tres visites guiades. A aquest punt acudien en el passat mercaders i comerciants per a celebrar el mercat setmanal. A mitjan segle XIX es va instal·lar ací una carnisseria municipal de la qual resta l'argolla d'on es penjaven els caps de bestiar. Vam esperar pels voltants en un dia esplèndid amb cels blaus i una tela de núvols estratosfèrics que filtrava la llum de la tardor. Per la carretera ja havíem vist la silueta del nucli de cases, l’església i la mola que una vegada va albergar el Castell. Diu la web del poble: “Situat en la comarca de l'“Alt Maestrat” en les últimes estriacions del Sistema Ibèric en la seua part més oriental i sobre un promontori, coronat per les ruïnes del castell, que resulta una magnífica talaia sobre el paisatge muntanyenc que li envolta, es troba el municipi d'Ares amb uns 220 habitants i amb una altitud del seu terme que vària des ...