Brots verds
Bon dia. Què tal l’estiu? Ens saludem entre companys. La meua contestació ha sigut, bé... Realment puc dir que ha estat el no estiu. No he acabat de aturar i per això tinc aqueix regust de trobar-me novament amb un port de muntanya després de passar un de primera i un curt repetjó. Però no em puc queixar. Què dir en un entorn com el que tenim quan et reincorpores novament al teu lloc de treball i en al teu voltant sents la tenalla de la desocupació? En uns dies tindré novament l’aula plena de cares expectants. Alguns ja em coneixen, altres sabran qui sóc durant els pròxims nou mesos. En qualsevol cas i parafrasejant el títol de la pel·lícula. "Tot comença avui". Ser professor no és la ganga que molts suposen. Tenir l’energia mental i física per a enfrontar-se a una classe amb tota la seua complexitat és un repte anual davant el qual no es pot flaquejar. He vist per desgràcia molts companys que han sucumbit davant de la pressió i o bé acaben com un titella al...