Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como La Font de la Figuera

Ruta per la Font de la Figuera. Jaciments de l’Alt del Frare i de l’Altet de Palau.

Imagen
fotos El pit-roig s’havia quedat enganxat amb les seues potetes en la capa de fang de la bassa que recollia l’aigua de la Font del Cossí. La nit havia sigut dura amb temperatures d’un grau en aquesta zona ombrívola del Barranc de Vallmelós. L’animalet estava balb i posava tota la seua energia defenent-se de Curro. El gosset l’havia trobat i olorava curiós el pardalet que estava completament indefens. Juan el va traure de la trampa mortal i el va posar a una zona assolellada d’on ràpidament va desaparéixer. Tota aquesta escena ocorria al costat de la Casa de Mahoma, una edificació no tan antiga abandonada a la seua sort i envoltada de matoll. No era la primera vegada que passàvem per l’indret. De fet, estàvem lligant dues zones de la serra que ofereix magnífiques vistes del pas entre l’altiplà castellà i la comarca de la Costera i l’autopista que va cap al sud entre el Capurutxo i els tossals on va morint suaument la Serra Grossa. La Font de la Figuera, l'últim poble valencià abans ...

La Ruta del Cofrenet. Fregant la frontera

Imagen
fotos Sempre m’ha sorprés la realitat de la frontera lingüística del País Valencià. De sobte estàs en un poble on el valencià és la llengua comuna i, passes uns pocs quilòmetres i ja accents, nom dels accidents geogràfics i tradicions canvien sobtadament. És aquest el cas de La Font de la Figuera, poble aquest que penetra cap a l’oest, ja pujant a l’altiplà castellà, tancat al sud per Villena i al nord per Énguera. Sols cal caminar uns passos i la frontera invisible es creua passant a indrets amb noms amb eixa sonora cadència del castellà. Certament la llengua és un signe identitari que es manté fins i tot en condicions de repressió i és interessant com Villena, tot i ser part de la província d’Alacant, parla amb un accent més aviat murcià que altra cosa i els fontins amb un valencià de soca-rel. Així ho vaig experimentar quan vaig treballar a Villena i vaig conèixer companys dels termes municipals veïns de parla valenciana, barrejats amb villeners o cabdetans amb accents ben marcats. ...