Espanya als anys setanta: vivint a Trumania
Fa ja uns mesos vaig rebre l'encàrrec de fer la portada del llibre per al "XIX Homenatge a la paraula", sobre el tema dels anys setanta, l'ambient polític i la forma com els protagonistes de l'època ho van veure. En aquell moment estava desmantellant la que va ser la casa dels meus pares i entre tants vells papers, una vegada i una altra eixien sobres amb la cara arrogant amb què Franco mirava des dels segells de l'època. Realment la cara del dictador era omnipresent en els primers anys de la meua vida. Els retrats escolars, el que penjava en la seu de l'OJE, on es reunia el club de natació, en cada segell, en cada moneda, en la televisió i en els noticiaris. Franco era realment ubic. En les meues primeres idees sorgia una imatge potent, un segell del dictador travessat per un clau o un caragol. La imatge maculada, torturada, tal com es fa en el vodú és una forma de conjurar el contrapoder, la irreverència. Però la veritat és que, per més que desitjad...