Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Esta historia está basada en un hecho real pero está adornada con la fantasía y se han cambiado nombres y características de los personajes para preservar su privacidad. Socorristas con los municipales de playa, los famosos "Pitufos" En pleno verano las sombrillas suelen, y solían, situarse pegadas a la franja de arena mojada que separa el mar de la arena ardiente. El mar aquella mañanade domingo no se andaba con bromas y  había invadido el territorio seco con dos potentes olas que, como agua hirviendo, habían ganado unos diez metros más de terreno. La vanguardia de sombrillas, hamacas, toallas y accesorios del turista modelo habían salido flotando entre la desbandada general de los ociosos veraneantes. Rápidamente los muchos paseantes habían aprovechado la superficie de arena mojada y dura para caminar con más espacio pero sorteando las balsas que se formaban y saltando los riachuelos que volvían rápidos hacia el mar. Los socorristas de la zona del Bayren patrul...

En el libro que leí hace unos años " Life of Pi ", el autor relataba algo que yo ignoraba y es el hecho de que las jaulas de los animales feroces de los circos son redondas para evitar que el animal se encuentre arrinconado y ataque con agresividad . No lo sabía , pero es un buen ejemplo para ilustrar cómo nos sentimos los miembros de la comunidad educativa tras años de políticas erráticas tendentes más bien que a ayudarnos a humillar a los que consideran enemigos. La política que ha regido nuestra tierra en los últimos veinte años se parece mucho al edificio donde trabajo . Es una obra aparentemente moderna , vistosa pero mal pensada . Supongo que fue cara , pero los materiales no son especialmente buenos y las taras de la construcción nos hacen soportar goteras nada más llueve cuatro gotas . Las aulas reciben sol toda la mañana y, ya que todo el edificio está comunicado en vertical, el air...

En el llibre que vaig llegir fa uns anys “Life of Pi”, l’autor relatava una cosa que jo ignorava i és el fet que les gàbies dels animals ferotges dels circs són redones per a evitar que l’animal es trobe arraconat i ataque amb agressivitat. No ho sabia, però és un bon exemple per a il·lustrar com ens sentim els membres de la comunitat educativa després d’anys de polítiques erràtiques tendents més bé que a ajudar-nos a humiliar als que consideren enemics. La política que ha regit la nostra terra els últims vint anys es pareix molt a l’edifici on treballe. És una obra aparentment moderna, vistosa però mal pensada.   Supose que va ser cara, però els materials no són especialment bons i les tares de la construcció ens fan suportar goteres només plou. Les aules reben sol tot el matí i ja que tot l’edifici està comunicat en vertical l’aire calent puja sense trobar les mínimes eixides ja que les finestres no es poden obrir completament i moltes estan trencades i no es reparen...

 El meu barri feia mala olor. Jo vivia en un barri de pellers on els tallers s'obrien al carrer i deixaven vore en la penombra els treballadors traginant amb les màquines que polien el cuiro de milers de vaques. En anar i tornar al carrer major pel carrer Pellers o per Cavanilles es veien els suports de fusta on les pells esteses i tensades amb claus rovellats s’eixugaven al sol i al vent. No cal dir que la pestilència era molesta per a la línia d’estudiants que, com formigues, anaven i venien a l’institut que aleshores dèiem “Nou” perquè sols tenia uns anys de vida. El Raval tenia una part vella, la que tenia solar en els carrers moruns, una vegada llar de les minories religioses, i una part nova desenvolupada a la primera meitat del Segle XX. El carrer Sant Ramón, el meu carrer, barrejava l’activitat dels magatzems de taronja, una serraria, els pellers i les cases amb patis amb llimeres. Els gosos anaven solts pel carrer mentre que els gats visitaven per les teulades tot...