Caramels d’eucaliptus
La meua filla ix a fer una volta amb les amigues. Veu uns caramels d’eucaliptus junt amb les claus. Els havia deixat en buidar les butxaques. Puc agafar-ne un? Em pregunta. Li conteste - el teu iaio li haguera agradat que te’ls menjares-. La volia amb bogeria i en cada ocasió que la veia li donava un poc de diners amb la consigna que no eren per a estalviar sinó per a malgastar. No fa ni una setmana que mon pare ha mort i poc més de nou mesos que ens deixara ma mare. Cal començar a organitzar el futur i, per això, vam anar, en família, a qui va ser sa casa a començar a prendre decisions sobre els seus objectes personals i gestionar els assumptes econòmics pendents. La part racional i la sentimental es disputen el meu cervell per moments. Per moments s’és fred i s’actua amb la fredor d’un administrador en altres els sentiments t’invadeixen i t’arrosseguen a una nostàlgia desesperant. Sé que les coses que han deixat, les seues velles sabatilles, la roba que portava quan...