Mariposa Vagarosa: El poder de la poesia
El dia ha apuntat plomós. He preguntat en recepció per ma mare i m’han dit que la buscara per les sales. Una infermera m’ha dit que pujara per l’ascensor al segon pis i allí, en una sala, aparcada entre molts ancians estava en la seua cadira. Els ancians alcen la vista i t’observen amb mirades buides. M’ha reconegut de seguida i se li han posat els ulls vidriosos. Avui estava lúcida i enyorava sens dubte sa casa. Amb el carro hem passat a un saló i li he mostrat uns fulls que hi havia imprès per a ella. Ma mare sempre va ser una xiqueta aplicada. Li agradava el col·legi, li encantava llegir i aprendre inclús en un temps de guerra i sirenes antiaèries o davall les ales de la germana Modesta en els temps de fam i postguerra. Entre els seus llibres del col·legi estava aquest poema que va aprendre i que sempre recordava. Mariposa, Vagarosa Rica en tinte y en donaire ¿qué haces tú de rosa en rosa? ¿de qué vives en el aire? Per pur mimetisme jo la sabia, encara que per ...