Eren les 17.07 del dia 17 del mes 07 d’aquest any. No us enganyo. Potser perquè s’esqueia aquest moment tan rodó i tan precís, aquest joc de miralls em va fer l’ullet, mentre era al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans i parlava amb persones amigues. Veure les columnes del primer pis del claustre il·luminades pel sol de la tarda i reflectides als vidres de la finestra de la planta baixa i, al mateix temps, al fanal em va fascinar. I vaig fer la fotografia. Pensat i fet. Espero que us agradi tant com a mi, avui que també és dia 17.
Entrades
El trompe-l'oeil és per definició una realitat apòcrifa, no? M'agraden, no cal dir-ho, tot i que impliquen el desengany de la il·lusió copsada. De xiquet em semblaven tan prodigiosos com els jocs de màgia, i amb el seu xic de tristesa. La foto és ben curiosa, sens dubte.
ResponEliminaBenvolgut apòcrif, també et devien fascinar els calidoscopis, de xiquet, oi?
EliminaJocs de miralls i llunes...
ResponEliminaI en moviment...
Elimina