“Vet-me ací tot voltat d’una cridòria bigarrada: habito damunt d’uns banys. Figura’t ara totes les menes de crits que poden repugnar a les orelles: quan els atletes més forts fan exercici i bracegen amb les mans carregades de plom, quan es fatiguen o fan el fatigat, sento gemecs; [...] quan m’escaic amb un minyó mandrós que es limita a l’untament plebeu, sento l’espetec de la mà damunt les espatlles, que fa un so diferent, segons que pegui de palmell o de clot. [...] Afegeix-hi aquells qui salten a la piscina amb gran terrabastall de l’aigua remenada. Fora d’aquests, els quals, si més no, treuen la veu natural, figura’t el depilador, que fa sovint una veu prima i estrident, per fer-se més notador, i que no calla mai, llevat de quan depila unes aixelles, i en lloc d’ell fa cridar a un altre...”
En una de les seves Lletres a Lucili, Sèneca descriu d’aquesta manera la vida a les termes, romanes, és clar, som al segle I de la nostra Era.
Del 13 al 15 de juliol, té lloc el curs d’estiu de la Universitat de Girona, “Salut i aigua. Balnearis i banys de mar”, amb lliçons itinerants de Sant Feliu de Guíxols a Sant Hilari Sacalm, tot passant per Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners. La iniciativa es de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural. La Càtedra M. Àngels Anglada de Patrimoni Literari hi col·labora amb la creació i guiatge d’un itinerari literari triple, Els balnearis de la Selva.
Vaig fotografiar les termes romanes de Caldes de Malavella que il·lustren aquest post fa quinze dies.
Entrades
