Es va llevar d’hora. Mentre esmorzava, va llegir el diari. El seu horòscop li deia que viuria un enamorament sobtat. Li va fer un salt el cor. A l’ascensor va trobar el veí de l’àtic, amb el gos, i li va semblar que s’enamorava d’ell, de copdescuit. El porter li va regalar un somriure que la va fer enamorar d’improvís. Al diner de l’altre cantó de Broadway, el cambrer li va dir dues paraules més amables que els altres dies i també se’n va enamorar sobtadament. I així va continuar durant tot el dia. Al vespre, de retorn a casa, va pensar que havia passat un bon dia amb tants enamoraments sobtats. I se’n va anar tota sola a dormir.
Pensava en el Tom’s que vaig fotografiar el mes d’agost de l’any 2009, quan escrivia aquest post, i en la cançó que li va dedicar Suzanne Vega.