Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pantheon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pantheon. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de juny del 2012

Qui es va inventar el foie gras?

Es veu que, com que no han trobat cap més altra manera de produir el foie gras, a partir del mes que ve a Califòrnia prohibiran produir i vendre aquesta delícia.

Al segle IV de la nostra Era, l’escriptor llatí Pal·ladi en el seu Tractat d’agricultura explicava això: “Les oques de quatre mesos s’engreixen molt bé: com més aviat es comença, més bé va. Els grecs barregen dues parts de farinetes d’ordi amb una de segó, i els en donen segons la gana que tenen. Les ajudes donant-los aigua tres cops al dia, i un cop a mitja nit. Al cap de trenta dies, si els voleu estovar el fetge, agafeu figues seques, aixafades i remullades amb aigua, les pasteu bé i en feu boletes, que embocareu a les oques vint dies seguits.”

La traducció és de Maria Àngels Anglada. Va incloure aquest fragment amb el títol “Qui es va inventar el ‘foie gras’ o fetge gras?” en el seu volum Retalls de la vida a Grècia i a Roma, imprescindible per a conèixer la vida quotidiana de l’antiguitat clàssica, de la mà dels mateixos autors grecs i llatins, sàviament triats i comentats per l’escriptora. 

Em penso que no tinc oques fotografiades. Però fa quinze dies, a Roma, vaig fotografiar aquests romans disfressats de romans, davant del Panteó.

dimarts, 17 d’abril del 2012

No tots els homes són secretaris

Quan era petita i anava al col·legi de les monges, a Llagostera, em vaig negar rotundament a aprendre dues matèries: escriure a màquina i tocar el piano. Sembla que ja en aquells meus pocs anys de vida m’havia adonat que em volien fer estudiar ambdues matèries perquè era una nena. A mi el que m’agradava era estudiar llatí, literatura, geografia, història, i dibuixar. És el que vaig fer. I els meus pares ni m’ho van impedir, ni em van obligar a estudiar allò que jo no volia. 

M’hi ha fet pensar una columna d’un diari de dissabte passat que diu això: “Les dones ocupen poc més del 20% dels càrrecs directius de les empreses. I quan els ocupen encara han d’aguantar com les confonen amb la secretària, com han explicat moltes de les directives que també han aconseguit trencar el sostre de vidre.” 

Vaig fotografiar aquest sàtir del Jardin du Luxembourg amb tots els homes (i una dona) il·lustres francesos darrere, és a dir el Panteó, fa quinze dies.

dimarts, 20 de març del 2012

Pobre llatí!

I semblava que era universal! En un extens reportatge que li ha dedicat un suplement dominical, Jaume Cabré explica que volia titular la seva darrera novel·la, en totes les edicions, amb el mot llatí Confiteor, traducció literalíssima del Jo confesso de l’edició catalana. 

No se’n va sortir. Diu que tots els seus editors, del català al danès, es van posar les mans al cap i van dir-li coses com: “Semblarà una confiteria!”, “No és comercial!”, “No s’entén!”

Jo també em poso les mans al cap. Vet aquí on han anat a parar dos mil anys de món clàssic i de cristianisme, els dos pilars sobre els quals s’ha bastit la civilització occidental!

Potser tampoc no s’entén la imatge que il·lustra el post d’avui: el panteó, el temple romà dedicat a tots els déus pagans, transformat en església cristiana, ja en el segle VIIè. El vaig fotografiar el mes d’octubre de l’any 2009.

divendres, 25 de març del 2011

La font

Elles fotografien la font.
Ella el fotografia amb la font.
Ell la fotografia al costat de la font amb el Pantheon darrere.
Ell la fotografia amb la font.
Ell contempla el Pantheon al costat de la font.
Ell fotografia el Pantheon, mentre ella el contempla al costat de la font.
Ells passen sense mirar ni la font, ni el Pantheon. 
Ell les fotografia amb la font.
Esmorzava al meu angle preferit de Roma, quan vaig fer la sèrie de fotografies, el 5 de març passat, a les 10 del matí.

divendres, 31 de desembre del 2010

Bon 2011!

Prenc un parell de versos dels Fastos d’Ovidi i una fotografia de l’ull del Panteó que prové d’un viatge a Roma de l’any 2008. Tot batut i barrejat, vet aquí el meu desig per a l’any que arriba: que llisqui, feliç, de cap a cap. 

Si licet et fas est, [...] felix totus ut annus eat.

Bon 2011, amics!

dilluns, 23 d’agost del 2010

Finestres (VII)

Llevar-se al matí, obrir les cortines, mirar per la finestra i trobar el Panteó, cara a cara, foragita tots els mals esperits. Un privilegi. A vegades, convé.


diumenge, 6 de juny del 2010

Dreta i esquerra

Gavià de dreta, a la Basílica de Massenzio.
Corb d’esquerra, al Pantheon.

Roma, 30 de maig de 2010.

dimecres, 19 de maig del 2010

Dietari


Dilluns
Sessió en memòria del professor Joan Bastardas a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. El motiu de la sessió era dolorós, per l’absència i l’enyor del professor, i al mateix temps dolç i sòlid. Dolç, perquè vam recordar, i el record d’algú que s’ha estimat i que s’ha admirat és dolç; sòlid, perquè recordar tots junts aquells que ens han precedit, aquells que ens han ensenyat, ens fa sentir que pertanyem a alguna cosa que perdurarà, ens fa sentir baules d’una cadena que no volem que es trenqui. Joan Bastardas és d’aquella mena de científics que honoren un país. I no va cercar honors.

Dimarts
Presentació del llibre Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris, de Dolors Condom a la Fontana d’Or de Girona. Si volíem conèixer els treballs de Condom sobre la cultura grecollatina, sobre Girona o gironins il·lustres de tots els temps, sobre l’institut Jaume Vicens Vives, sobre història de la cultura, en definitiva, havíem de rastrejar revistes, diaris, llibres d’actes de congressos, volums d’homenatges. Tot un pelegrinatge. Ara, el volum reuneix una part d’aquests treballs, juntament amb una selecció de conferències, presentacions de llibres, comentaris o glosses de concursos literaris, que no havien estat mai publicats. Necessitàvem aquest llibre. I ja el tenim. I el vam presentar, amb goig i satisfacció. Amb Dolors Condom al costat nostre.
El professor Joan Bastardas va ser professor de Dolors Condom, de la qual jo sóc deixebla.
L’Aurora de dits rosats tintava el cel damunt del Pantheon, el 16 de desembre de 2009, com fa dos mil anys, quan vaig fer la fotografia que il·lustra aquest text.