He viatjat en el Glacier Express de Saint Moritz a Zermatt algunes vegades. I he viatjat en tota mena de maquinària ferroviària suïssa, des de telefèrics a cremalleres, durant uns quants estius. Tots els viatges van ser sempre perfectes: a la puntualitat, comoditat, atenció als passatgers i netedat dels trens, fossin quins fossin, s’hi afegia la bellesa extraordinària i la pulcritud paisatgística que travessàvem.
Les rutes no eren fàcils, pujàvem alts cimals amb precipicis vertiginosos a l’altre costat de la finestra, ens entortolligàvem per descensos espectaculars i ens entreteníem a mirar la cua del tren enmig d’un giravolt en espiral de 360 graus. Els enormes finestrals panoràmics dels trens suïssos mostraven al mateix temps els cels tacats de neus perpètues i les gorgues de rius d’aigua glaçada. Una autèntica meravella. No passava mai res de dolent. Els trens suïssos, pensava jo, són els artefactes d’un gran parc d’atraccions natural, tota la Suïssa. Ja no em calia anar ni al Dragon Khan, ni a Space Mountain.
En pocs dies de diferència la caiguda d’una atracció del parc del Tibidabo ha provocat la mort d’una joveneta més tres ferits i abans d’ahir hi va haver un mort i més de quaranta ferits en el descarrilament del Glacier Express a Fiesch, al mig del Valais suís, aquella vall deliciosa de trepitjar, en ple estiu.
Vaig fer la fotografia des del tren suís, el mes d’agost de l’any 2005, en el moment de la sortida d’un túnel i enmig d’un revolt, quan tot el vagó s’abocà a les finestres per atrapar un moment irrepetible.
Entrades
