L’hotel era molt a la vora del museu Thyssen-Bornemisza. Acabava de dinar. Vaig arribar-me fins a l’entrada. No vaig pas visitar l’exposició perquè senti una especial devoció per Chagall, no. Hi vaig entrar per New York, pels murals de la Metropolitan Opera. Les nostàlgies tenen aquests cops, gens amagats. El bestiari de Chagall, amb gats, pardals, galls, vaques, cavalls, atreia la meva atenció, quan vaig arribar a l’apartat de l’exposició titulat “La finestra i el paisatge” i em vaig deixar seduir pels paisatges vistos des de les finestres, i de les finestres vaig arribar a Rilke i als seus poemes francesos, escrits al Valais, a Suïssa. De manera que vaig tancar el cercle, perquè ja no pot ser una espiral. I vaig fotografiar aquesta “Finestra a l’Île de Bréhat”, propietat de la Kunsthaus de Zürich i pintat l’any 1924, més o menys quan Rilke escrivia que a través de la finestra “una vida es vessa i s’impacienta / vers una altra vida”.
Entrades
