Aquest sostre policromat, una mica malmenat, de la fotografia que il·lustra el post, va aixoplugar la primera reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 9 de maig, avui fa cent anys. És el sostre de l’anomenada Sala Daurada o de Milà i Fontanals.
Hi eren presents els membres següents: el dramaturg Àngel Guimerà, el biblista Frederic Clascar, l’hel·lenista Lluís Segalà i el jove poeta Josep Carner. L’acta d’aquella primera reunió històrica diu que aquests membres “juntament amb els qui no assistiren, Antoni M. Alcover, Joan Maragall i Pompeu Fabra, composen aquesta nova branca de l’Institut.”
Havien estat convocats pel president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba, a la seu de l’Institut, el segon pis de l’actual Palau de la Generalitat amb entrada pel carrer del Bisbe, seu de la Diputació en aquells moments. L’IEC i la seva biblioteca, l’actual Biblioteca de Catalunya, hi van romandre des de la seva creació l’any 1907 fins a l’any 1931, quan van passar a la Casa de Convalescència i l’Hospital de la Santa Creu, on encara són.
De l’antiga sala, ara en obres, només se’n conserva aquest sostre i la inscripció que l’envolta. Diu “Aquesta aula de l’Institut d’Estudis Catalans fou instaurada l‘any MCMVIII per la munificència de la Excma. Diputació de Barcelona”. Però no ha canviat gaire aquella vista “de la nostra catedral, en tota la seva llargada i del claustre lluminós de la Seu n’arriba la fragància fins a dintre les sales de la Biblioteca”, com es llegeix a la Memòria de l’Institut de 1909 i es pot veure a la segona fotografia.
Vaig fer les fotografies el dia 15 d’abril passat.
Entrades
