Ara, els xiprers

Fa quasi un any, una intensa nevada va fer caure els tres esvelts i estimats xiprers del claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. En la primera fotografia, que vaig fer el dia 11 de març de 2010, es pot veure un dels xiprers recalcat damunt els arcs del segon pis. Durant aquest any hem viscut les obres de restauració just d’aquesta part del claustre. Ara ja no hi ha obrers, ni bastides, i el claustre presenta l’esplèndid i renovat aspecte de la segona fotografia, que vaig fixar el 4 de febrer passat. Els tres clots a l’herba del claustre esperen encara els xiprers enyorats que han d’acompanyar el ginkgo biloba i el llorer. Necessitem els tres xiprers “signe de bon acolliment”, que senyoregin al claustre! Com a la tercera fotografia, que vaig fer el 24 de novembre de 2009.

El xiprer

"... no voldria acabar aquestes línies, sense evocar un breu poema de Kostís Palamàs, una de les figures més genials de tota la poesia grega i, sens dubte, la més important de la generació de 1880. És un poema intimista, senzill i deliciós, centrat precisament en el xiprer, aquest arbre tan representatiu de la cultura mediterrània:

Enfront, una finestra, i al fons,

el cel, el cel sencer, i res més.

En el centre un xiprer, alt i prim,

que sembla suspès del firmament.

I res més. I tant si el cel està serè, com núvol,

en la fruïció del blau o en la tempesta,

es balanceja sempre igual el xiprer, lentament,

tranquil, desesperat, bell. I res més."

Extret de Mariàngela Vilallonga, Els arbres, Girona 1986.

A partir d'aquest poema de Palamàs, vaig pintar el quadre que il·lustra aquest text l'any 1980.