“Tots aquests poetes de Roma que van passar per Tivoli es van complaure a descriure la rapidesa dels nostres dies: Carpe diem, deia Horaci; Te spectem suprema mihi cum venerit hora, deia Tibul; Virgili pintava aquesta darrera hora: Invalidasque tibi tendens, heu ! non tua, palmas. Qui no ha perdut alguna vegada l’objecte del seu amor? Qui no ha vist que braços defallents s’aixecaven cap a ell? Un amic que mor ha volgut sovint que el seu amic li prengués la mà per retenir-la en la vida, mentre ell se sentia arrossegat per la mort. Heu ! non tua ! Aquest vers de Virgili és admirable de tendresa i de dolor. Ai d’aquell que no estima els poetes! Gairebé diria d’ell allò que diu Shakespeare dels homes insensibles a l’harmonia.”
He traduït aquest fragment del Voyage en Italie, de Chateaubriand, escrit l’any 1803. Les citacions dels autors clàssics pertanyen a les següents obres: Horaci, Odes I, 11, 8; Tibul, Elegies I, 1, 59: “que jo pugui mirar-te, quan haurà vingut la meva hora suprema” i Virgili, Geòrgiques IV, 498: “i estenc cap a tu, ai! jo que ja no sóc teva, les mans impotents!”
A Roma, vaig fotografiar la pujada del Pincio, des de la Piazza del Popolo, el mes de juny de l’any 2009.
Entrades
