Un dia va trucar el telèfon. A l’altre cantó del fil, una veu em va dir que era el nét d’en Felipet, l’amic de la infantesa de Mercè Rodoreda. Als enamorats de la literatura, aquestes coses ens arriben endins.
En Felipet i la Mercè, nena, són protagonistes del conte El bany. Rodoreda hi escriu: “[Felipet] estava una mica cohibit perquè aquella era una Mercè diferent, una Mercè color de flama que se n’anava a fer comèdia. Al darrer acte la treien mig ofegada d’una caixa de cabals. ‘Els braços i les cames morts sents? Has de fer el mort’, li deia el director a cada assaig, car ella, sense adonar-se’n, s’enrigidia tota als braços de l’home que la duia. [...] A la meitat d’un acte sortí d’escena per les bambolines i després no es recordà que havia de tancar els ulls quan la treien de la caixa de cabals i la duien en braços asfixiada. Quan la cridaren: Ketty, Ketty, no respongué. Ja no recordava que era el seu nom en la comèdia. Caigué el teló.”
L’obra que va representar Rodoreda, als cinc anys, al Teatre Torrent de les Flors de Barcelona, el mes de març de 1913, era El misteriós Jimmy Samson, de Pau Armstrong, que havia estat traduïda al català l’any abans.
Un mes de març de 1935, al desaparegut Teatre Carme de Palamós, Dolors Condom, l’estimada professora de llatí, feia també de Ketty en la mateixa obra, tal i com es pot veure en el repartiment de la fotografia que il·lustra aquest post. Tenia nou anys. La professora recorda perfectament l’escena de la caixa forta, d’on l’havien de treure mig morta. És una delícia sentir-li explicar.
Entrades
