Llevar-se al matí, obrir les cortines, mirar per la finestra i trobar el Panteó, cara a cara, foragita tots els mals esperits. Un privilegi. A vegades, convé.
Entrades
Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
Fa 17 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uau, la foto és xula, però la finestra, permanentment allà, és millor... sobretot per qui pot treure-hi el nas per mirar què hi ha fora!
ResponEliminaSí que convé, sí!
Una abraçada
Sí, necessitem aixoplucs, tant per retenir els bons esperits com per foragitar-ne els dolents!
ResponEliminaÉs imposant tenir el Panteó a la finestra, va ser un bon aixopluc. Una abraçada i gràcies pels vostres comentaris, Bet, Teresa...
ResponElimina