En aquest recital, que en sí mateix ja va ser una efemèride (aquí, la crònica),
vaig tenir el plaer de llegir un experiment poètic dels que més m’agrada fer.
Manllevar versos d’altri i provocar l’aparició d’un nou poema del qual no he
escrit ni un sol mot. Malgrat tot, no deixa de ser un nou poema que no existia
i, per tant, també el concepte d’autoria es pot posar en qüestió. Poesia de
voltor?
En aquesta ocasió vaig partir de la data de l’efemèride:
25.11.2015. Si en sumem tots els dígits dóna 17. I a partir del 17 vaig muntar
el dispositiu poètic que, com sempre que faig aquestes coses, no deixa de ser
un homenatge a Oulipo.
El punt de partida: documents word on vaig enganxant poemes
que trobo per la xarxa d’autors que m’interessen. Seguint l’ordre alfabètic amb
què són desats, agafo els primers 17 autors, dels quals faré servir la
totalitat o part del vers número 17 del primer poema de cadascun. Si el primer
poema no té prou versos, continuo comptant fins a trobar-lo en el següent.
Així, els 17 versos del poema resultant són manllevats, per
ordre, dels següents poetes:
- Agustí Bartra
- Albert Ràfols Casamada
- Àngel Terron
- Anna Aguilar Amat
- Anna Gual
- Bernat Munar
- Biel Mesquida
- Blanca Llum Vidal
- Dolors Miquel
- Elies Barberà
- Ester Andorrà
- Esther Vallès
- Felip Demaldé
- Feliu Formosa
- Genís Cano
- Guillem d’Efak
- Jaume Pérez Montaner
I el poema resultant diu així:
Trigareu, orenetes,
com espases enlaire cavalcant per nuvolades
groc blanc vermell negre
(i imagino altres dones
així, sense obstacles).
Ser el germen d'alguna cosa ens du més enllà de la veritat
Suràvem confegits dins el mirall del passadís
i d'aigua salada.
Era una casa bruta, plena de haixix i de moros,
i als carrers, vaticinis, veus...
i l'avorriment, si vols
en el que ha mort la vida
on les paraules xiulen com l'hèlix
udol o refilet.
Verge estergida de l'escala
llevau-me aquesta palmera
per clots ombrívols.
