Casa

LA CASA

Vull fer-me una casa

com més lluny millor de tots els llocs

que conec.

Com més lluny millor de la muntanya

d’on surten esquirols cada matí

com apòstols d’un rellotge

terriblement ingenu.

Que no sigui tampoc a la vora

d’aquell cansament blanc

d’on podria veure per cada finestra

una escata esmaltada.

Conec també els subterfugis

del camp.

Què se’n pot esperar

si de nit deixa que l’herba i el blat

ens creixin per costelles, per temples?

M’avorriria tant arreu

que no podria penjar quadres

a les parets,

la porta, la trobaria massa coneguda

i m’agafarien ganes de marxar.

Tant de bo pogués bastir-me una casa

com més lluny millor

de mí!

Marin Sorescu, Per entre els dies [versió de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli]

Ovelles

REMINISCÈNCIES

Mirem els núvols

i diem que semblen ramats d’ovelles.

Ens esfereïm quan veiem el llop

al llibre de naturals.

Altres cops ens vénen unes ganes tan fortes

d’anar a la muntanya

que veiem com comença a créixer l’herba atapeïda

sobre els escriptoris.

Són pensaments que ens continuen arribant

a la nostra antiga adreça

perquè cadascú de nosaltres és

el pastor que ha perdut les ovelles

al subconscient.

Marin Sorescu, Per entre els dies [versió de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli]

Coneixement de les coses

PERSEVERANÇA

Miraré l’herba

fins que em llicenciï

en herba.

Miraré els núvols

fins que em donin el títol

de doctor en núvols.

Passaré pel costat del fum

fins que el fum, avergonyit,

esdevingui de nou la flama

com al principi.

Passaré pel costat de totes les coses

fins que totes les coses

em coneguin.

Marin Sorescu, Per entre els dies [versió de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli]