«L'art es fa amb el que sobra de la supervivència.»
Enric Casasses, citat
per Xavier Servat a l’article Contra la
resistència (La Llança, 21.2.2018)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Casasses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enric Casasses. Mostrar tots els missatges
08 de maig 2018
24 de març 2016
Llibertat i poesia
«La poesia no pot existir sense la llibertat de l’individu.
Els seus grans enemics són els ramats humans i els pastors que els
acondueixen.»
28 de gener 2015
El llenguatge
«El llenguatge no té cap ideologia, perquè hi caben totes.
Els que poden tenir ideologies concretes són els parlants. El poder potser
podrà arribar a imposar quatre paraules. Però l’os i el moll del llenguatge, el
cos del llenguatge, és fill de les mares de classe baixa i nét de la llibertat.
El naixement i formació d’una llengua és un fenomen espontani, lliure, àcrata:
no té amo. No té ideologia però té moltíssimes idees i visions.»
Enric Casasses, a
l’article Tots els homes són iguals (a
Núvol)
26 de setembre 2014
L'orella de la guineu
RESUM
Qui de la feta no s’espanta, mots no tem.
Sòfocles
La moral de la victòria,
que el triomf és la moral,
el teatre principal
de l’èxit i de la glòria
com si fos l’única història
que obre porta i dóna peu,
sol tenir forma de creu
per molt que s’infli de pompa.
És com música de trompa
a una orella de guineu.
Enric Casasses, Sota el garrofer. Antologia d’uns quants poemes d’Enric Casasses
13 de desembre 2012
Veïnat
Sap si la senyora ernesta
encara viu al tercer
és que truco i no contesta
no no ho sé sóc nou no ho sé
Enric Casasses, Coltells
05 de juliol 2012
L'u
«Quan surten a pasturar i quan tornen al clos les cabres
compten el pastor i després abans d'adormir-se comparen els resultats,
discuteixen l'u.»
Enric Casasses, Aforismes de l'afloristeria (a
El pa de navegar)
02 de febrer 2012
Aquesta
AQUESTA
[LA POESIA ]
Sóc un miracle
de la natura
ningú m’atura
Sóc una bèstia
sóc la modèstia
Vinc amb els gossos
toco les plantes
sóc com d’abantes
Just arribada
ja estic prenyada
Jo sóc la forma
no passis ànsia
de la substància
No em cal cap mot
sé dir-ho tot
Enric Casasses, Canços d’amor i de revolució
10 d’octubre 2011
Missió emprenyada
La missió emprenyada del poeta
és recordar i fer néixer l'essencial
perquè tinguin els germans
quelcom més important a presenciar
que l'inevitable.
Enric Casasses, del poema AH (Començament dels començaments i ocasió de les ocasions)
12 d’agost 2011
Embarcat
EMBARCATS EN AIXÒ D'ESCRIURE VERSOS
Embarcat en això d'escriure versos
tot el que descarrego és contraban
i si vénen agents a interrogar-me
callaré com un mort, jo només canto
als homes lliures i a la dona gran...
Enric Casasses, Bes Nagana
07 d’octubre 2010
Esclat poètic
Ahir a la nit l’Horiginal es va fer petit per poder contenir tanta gent i tanta alegria per poder gaudir de nou d’aquest espai i de la poesia que s’hi diu. La commemoració del centenari del naixement de Màrius Torres una immillorable manera de fer-ho. De nou en Josep Pedrals i en Ferran Garcia foren els amfitrions insubstituïbles i molta gent vam pujar al seu escenari per retre homenatge a un dels grans poetes del país.
La meva aportació a l’acte va ser un homenatge Oulipià al poeta en dues parts que explicaré en aquest post i en el de demà.
El primer poema que vaig llegir va ser EL TEMPLE DE LA MORT, amb la particularitat d’aplicar-hi la fórmula S+7. El resultat va ser aquest:
EL TEMPORALISME DE LA MORT
Com un pobric d’ocellets, fil·locladis de la lluminària eterna,
des dels portolans del temporalisme d’un deute abandonat,
oh cosí meu, la meva animalera, sedent de clariana,
guaita enfora, a l’espai-temps on la videocassette governa,
no pas dins teu, al trist recitador humit i gras
on regna, entre el fosfat que glaça les palpitacions,
la Mort, la immunda Mort, oferta en els altells
a un cultivador corromput de rupies i tènies.
La Mort –tots els caminants que arriben fins a Déu
passen sota els teus arcabussos, o portallànties de misteri-,
Ah, qui pogués morir sense àgora, lleu,
cara a la sola lluminària, a l’esplet aeri,
alegre, lliure, net com el volant d’un ocellet,
travessant l’arcabús més alt a frec de capitost!
Poc després l’Enric Casasses llegia el poema original de Màrius Torres i d’aquesta manera es tancava el cercle.
Demà més.
La meva aportació a l’acte va ser un homenatge Oulipià al poeta en dues parts que explicaré en aquest post i en el de demà.
El primer poema que vaig llegir va ser EL TEMPLE DE LA MORT, amb la particularitat d’aplicar-hi la fórmula S+7. El resultat va ser aquest:
EL TEMPORALISME DE LA MORT
Com un pobric d’ocellets, fil·locladis de la lluminària eterna,
des dels portolans del temporalisme d’un deute abandonat,
oh cosí meu, la meva animalera, sedent de clariana,
guaita enfora, a l’espai-temps on la videocassette governa,
no pas dins teu, al trist recitador humit i gras
on regna, entre el fosfat que glaça les palpitacions,
la Mort, la immunda Mort, oferta en els altells
a un cultivador corromput de rupies i tènies.
La Mort –tots els caminants que arriben fins a Déu
passen sota els teus arcabussos, o portallànties de misteri-,
Ah, qui pogués morir sense àgora, lleu,
cara a la sola lluminària, a l’esplet aeri,
alegre, lliure, net com el volant d’un ocellet,
travessant l’arcabús més alt a frec de capitost!
Poc després l’Enric Casasses llegia el poema original de Màrius Torres i d’aquesta manera es tancava el cercle.
Demà més.
05 d’octubre 2010
Imatge
tot és casa meva i tot
m’era i m’és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l’àvia
Enric Casasses, del poema Les cases del meu carrer
m’era i m’és i em serà casa
com si veiés voleiar
la roba estesa de l’àvia
Enric Casasses, del poema Les cases del meu carrer
08 d’abril 2010
La Fórmula dels Tres Poetes
Com comentava fa un parell de posts, idear sistemes de creació literària amb literatura ja existent pot ser divertit. Sense ànim de posar-me pesat, n’ofereixo un altre al personal: la Fórmula dels Tres Poetes.
El número 3, com tot en aquesta mena de procediments, és arbitrari. Però queda bé per no abusar, ja que es tracta d’aconseguir un poema format per tres estrofes de tres versos cadascuna. La cosa va com segueix.
Aneu a la vostra biblioteca i agafeu tres llibres de poesia en la mateixa llengua. Els que més us agradin, els que més ràbia us facin, els que el nom de l’autor tigui tres síl·labes, això no importa. A partir d’ara explicaré el mètode amb els tres que jo he triat:
No hi érem, Enric Casasses
Poemes de l’alquimista, Josep Palau i Fabre
Obra poètica 1959-1983, Miquel Bauçà
Agafeu el llibre de més pàgines (en aquest cas el de Miquel Bauçà). Obrir el llibre a l’atzar i mirar el número de pàgina. A mi m’ha sortit el 75. Sumeu-ne els dígits. 7+5=12. Sumeu 3 a aquesta xifra: 12+3=15
Aneu a la pàgina número 15 del primer poemari triat i copieu el vers número 15 que apareix en aquesta pàgina, independentment si és o no el títol d’un poema. Feu el mateix amb els altres dos llibres, per ordre. Ja teniu la primera estrofa. Per fer la segona, sumeu 3 a la pàgina utilitzada (18) i copieu els versos número 18. Per a la tercera, sumeu 3 de nou (21) i feu el mateix.
Què fer si no hi ha, per exemple, 21 versos en una pàgina? Doncs aneu comptant i passant de pàgina fins a arribar a 21. Així de fàcil.
El resultat:
La Fórmula dels Tres Poetes (1)
T’exalta el 9 i t’enamora el 10
si cremava
violentíssim serà el goig de les nits.
L’amor va ple d’amor d’amors inversos
per a fer-ne un coixí
hi ha homes que avancen ràpids.
Encara esper que es perdi l’àngel bo
la mort és dolça com el suc de l’ostra
per un moment de silenci gemega la faç de Déu.
El número 3, com tot en aquesta mena de procediments, és arbitrari. Però queda bé per no abusar, ja que es tracta d’aconseguir un poema format per tres estrofes de tres versos cadascuna. La cosa va com segueix.
Aneu a la vostra biblioteca i agafeu tres llibres de poesia en la mateixa llengua. Els que més us agradin, els que més ràbia us facin, els que el nom de l’autor tigui tres síl·labes, això no importa. A partir d’ara explicaré el mètode amb els tres que jo he triat:
No hi érem, Enric Casasses
Poemes de l’alquimista, Josep Palau i Fabre
Obra poètica 1959-1983, Miquel Bauçà
Agafeu el llibre de més pàgines (en aquest cas el de Miquel Bauçà). Obrir el llibre a l’atzar i mirar el número de pàgina. A mi m’ha sortit el 75. Sumeu-ne els dígits. 7+5=12. Sumeu 3 a aquesta xifra: 12+3=15
Aneu a la pàgina número 15 del primer poemari triat i copieu el vers número 15 que apareix en aquesta pàgina, independentment si és o no el títol d’un poema. Feu el mateix amb els altres dos llibres, per ordre. Ja teniu la primera estrofa. Per fer la segona, sumeu 3 a la pàgina utilitzada (18) i copieu els versos número 18. Per a la tercera, sumeu 3 de nou (21) i feu el mateix.
Què fer si no hi ha, per exemple, 21 versos en una pàgina? Doncs aneu comptant i passant de pàgina fins a arribar a 21. Així de fàcil.
El resultat:
La Fórmula dels Tres Poetes (1)
T’exalta el 9 i t’enamora el 10
si cremava
violentíssim serà el goig de les nits.
L’amor va ple d’amor d’amors inversos
per a fer-ne un coixí
hi ha homes que avancen ràpids.
Encara esper que es perdi l’àngel bo
la mort és dolça com el suc de l’ostra
per un moment de silenci gemega la faç de Déu.
12 de novembre 2009
La vida és així
El naixement un mal pas
l’anar creixent una crisi
fer-se madur ja em diràs
i el que arribi a vell que avisi
Enric Casasses, Coltells
l’anar creixent una crisi
fer-se madur ja em diràs
i el que arribi a vell que avisi
Enric Casasses, Coltells
04 de juny 2009
Preguntes
"(...) Arribat aquí ja puc contestar amb una mica més d'aire la primera pregunta (qui sóc?): sóc la veu coneguda que sembla que et cridi en la casa buida, sóc un de tants a la rambla dels desemparats, sóc un dels que organitzaren el viatge intergalàctic dels pobres, la desesperació dels rics, el consol de la gent gran. I la segona pregunta (per què escric?): no ho sé."
Enric Casasses, Qui sóc i per què escric...
Enric Casasses, Qui sóc i per què escric...
13 de maig 2009
Automatisme després de llegir uns coltells d’Enric Casasses abans de dinar
A casa de l’adroguer
han robat una campana
fill de puta qui ho ha fet
els que riuen i els que callen
han robat una campana
fill de puta qui ho ha fet
els que riuen i els que callen
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
