«M’entrego llavors a la passejada penitent pels carrerons de
llambordes i estretors medievals del nucli històric, potser ara més aviat
histèric atesa la presència constant, desaforada, completament impune de centenars
de turistes que s’enrauxen i s’esplaien en un conjunt de pràctiques
depredadores: capturant imatges, records bidimensionals d’un passat que ningú
ja no recorda, encapsulant engrunes d’una temporalitat que no pertany a ningú,
ni a ells ni a nosaltres ni als nostres avantpassats sinó tan sols a les
pantalles de cristall líquid de les seves càmeres, a les plaques de silici i
les bateries de liti i a les targetes micro SD de memòria, a la galvanització
mefistofèlica de totes les dades possibles en el tumult invisible de núvols
virtuals. El pas a través d’aquestes gernacions de bandolers, de corsaris
vivencials, es fa cada cop més penós;»
Sebastià Jovani, Bolero (a Punts de fuga. 26 relats sobre viatges en el temps. 26 autors catalans
actuals)
