Setmana Ismael Smith (V)

Suite Smith

IX

De tots els tramvies

de tota ciutat coronada de cafès

dins de les fantasies andaluses

de la coberta dels llibres

pendent només de la teva obsessió

a les lleixes del teu transitar entre enllocs

trobes per fi la teva Terra

allà on Natura vol dir cos

pàtria de sang i d’ossos

faldilla de la mare impossible

mà estrangera que vas deixar passar

totes les secrecions de paper i formes.

La barca d’en Cravan .

La teva Terra ets Tu.

X

Quan llavors,

confondràs les branques

amb les aspes de Tórtola Valencia.

Amb les ungles

et farà un gravat a la lluna.

El darrer ex-libris

serà efímer com la teva llum.

Setmana Ismael Smith (IV)

Suite Smith

VII

Al castell de la follia

voldràs fer la màscara

de les segregacions

i et faran passar per rius de malaltia.

Però saps que tens raó

que no et fan cas però ets

(ho saps amb el fulgor de l’herba)

la sola mania de fer-te a tu mateix

autoretrat constant.

Escultura, ceràmica del cos,

oh dandi etern

prest a no fer el plec d’aquest vestit

decidit llapis als dits

malgrat les ambulàncies

malgrat la cova blanca.

VIII

Amfitrió atent d’alada aura

al saló indòmit de la meva ignorància

atures taxis com qui rega un test.

En aquest pou del que no sé

hi ha ombres que et van plaure

en el lent esdevenir americà.

Després el dies se’t van fer llargs

els mesos trens bala.

El temps eren paperets

àpats a la gàbia del jardí

olor de terra molla

un raig de font a la cara.

A la cerimònia del vent

els núvols convocaven l’escultor.

Setmana Ismael Smith (III)

Suite Smith

IV

Escrius nu mentre el Sol.

La pell epifania.

Señor Ismaël Smith

Sevilla.

David acarona Goliat

i voldria que el fes seu

com Leda fuig de Zeus fet cigne

però vol ser coberta

d’esperma diví.

Així voldries els cossos.

Còpula tel·lúrica

de burins i cisells

segons el teu designi.

V

Estrips de paper

microgrames

traç fanàtic.

Petits plànols del tresor

d’allò que et creix a dins

i llaura voreres de les ciutats

que t’han fet de provador.

VI

Barret al pit

vols salvar l’home del càncer holístic.

Invoques els cossos nus

només amb anells als dits.

Cant. Pregària oferta

a la Natura exacta de la curació.

Setmana Ismael Smith (II)

Suite Smith 

II

Dits com garlandes

et floreixen ex-libris als palmells.

A l’hora del te

al casino dels desemparats

tens miralls a cada llibre.

Línies sinuoses

dones i perles Riverside Drive avall.

III

Transmigrat, el cos se’t fa lleganya.

Et masturbes per l’enveja de no ser.

El traç idealitza la branca més florida.

El cos inherent. El cos malgrat

la migranya de les adulacions buides.

Cossos et baixen per l’aixeta dels dits.

Setmana Ismael Smith (I)

El passat 28 de juny es presentava a la Sala Oval del MNAC la caixa d’artista FONS, ARMARI I FIGURA PER ISMAEL SMITH, resultat de la investigació que, des de 2015, ha dut a terme el col·lectiu El Palomar, liderat pels artistes Mariokissme i R. Marcos Mota.

Mariokissme i R. Marcos Mota (El Palomar) et moi el dia de la presentació

A l’inici del projecte, a l’enyorat estudi El Palomar del carrer Elkano del Poble Sec, es van exhibir materials que El Palomar havien recopilat sobre la figura d’Ismael Smith (Barcelona, 1888 – White Plains, Nova York, 1972) i també es van organitzar xerrades i conferències. Jo desconeixia l’existència d’aquest artista i va ser tota una revelació. Una biografia apassionant mereixedora d’una novel·la, i una obra al marge que ara es reivindica al propi MNAC amb l’exposició antològica Ismael Smith, la bellesa i els monstres, comissariada per Josep Casamartina i Parassols i que es podrà visitar (recomano fer-ho amb fervor) fins el 17 de setembre d’enguany.

El Palomar, mitjançant el seu Laboratori Smith, va oferir a tothom que hi estigués interessat el poder col·laborar amb el projecte des de diverses disciplines. Jo ho vaig fer mitjançant una suite poètica, Smith Suite. I és un plaer que el poema s’hagi publicat dins d’aquesta caixa que inclou material d’altres col·laboracions realitzades per: Enrique García Herráiz, Manuel Segade, Luis Antonio de Villena, Pedro Alberto Álvarez Martínez, Col·lectiu Ooze, Francisco Godoy Vega, Sergio Zevallos, Raimundi Intelligibilis, ¥€$si Perse, Ignacio Lapin, Laia Estruch Mata, Josep Casamartina, Isabella Antonelli, Txema Romero, Narcissique Couture, Amilyss Liddell, Sebastien Esteban, Leo Passer, Mar Pons, Belo C. Atance, LaCris, Manolo Borja Villel, Maria Teresa Guasch Canals i Juanjo Lahuerta.

La caixa inclou també un documental sobre la figura d’Smith que vam poder veure estrenar aquella nit al MNAC (aquí podeu veure’n el tràiler).

Vull agrair a El Palomar el fet d’haver conegut Ismael Smith i la seva gentilesa en incloure el meu poema en aquest objecte fantàstic.

Al llarg d’aquesta setmana publicaré aquí aquesta suite poètica completa. Aquí la primera part:

Smith Suite

Jo crec en mi mateix i en ningú més

Ismael Smith

I

Erraves pel nou

teixies amb mans de nen

de gel

cal·ligrafies corbes.

Dibuixaves coltells de vellut.

Et ferien els ulls

i dins teu hi ballaven les dones noi del teu suplici.

Als embornals

ja s’hi precipitaven els crits del teu final.

Munions de màscares

pregaven pel teu udol emmirallat.

Narcís fugies

empès per les faldilles maternes

pel volcà de plecs que t’amagava el misteri d’estar viu.

La seva mirada tornavís

vessava fluxos densos i inevitables.

Fugies. Però endins.