Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raymond Roussel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raymond Roussel. Mostrar tots els missatges

17 de gener 2018

Nòmades


«Al escribir de nómadas, Bolaño tenia presente la idea de Raymond Roussel de que el viaje es un “pretexto de movilidad”. Lo interesante no es lo que sucede en la carretera, sino lo que siente el hombre que se desplaza.»

Juan Villoro a La batalla futura (a Los desiertos de Sonora, Altaïr magazine, tardor 2017)


03 de maig 2013

Excursions



«Todo hombre, si ha meditado sobre su muerte y sobre los misterios constantes, ha entrevisto el inicio de las grandes avenidas desiertas por donde lo “desconocido” transita en una carroza estrellada. (...) y la poesía es la única que puede extraer la gloria de esas audaces excursiones permitidas a los solitarios.»

Robert Desnos, Raymond Roussel o coincidencias y circunstancias del destino
(article original de 1924, ara un dels epílegs de Locus Solus –Capitán Swing Editorial, 2012- amb traducció de Carlos Valdés i Celia Recarey)

22 d’abril 2013

Experiment amb Locus Solus de Raymond Roussel (1914)



Llegeixo fascinat les històries que Roussel (1877-1933) posa en boca de l’excèntric mecenes i investigador Martial Canterel en una llarga visita a la seva propietat Locus Solus.

Després d’haver llegit les entrevistes que Pierre Cabanne va fer a en Duchamp, de repassar Historia abreviada de la literatura portátil d’en Vila-Matas, de tornar a les pàgines que tinc marcades de La vida secreta de Salvador Dalí per Salvador Dalí, tinc ganes de jugar amb el text i, amb una restricció formal capriciosa (com feien els Oulipo, grans hereus també de Roussel en aquest procediment), fer un poema-homenatge.

Totes les frases que formen el poema han estat manllevades de l’edició de Locus Solus feta per Capitán Swing Libros (colección Polifonías) el 2012, amb traducció de Marcelo Cohen.

La norma:

Locus Solus ocupa en aquesta edició 267 pàgines, sense comptar pròleg ni epílegs: de la 17 a la 293.

Sumem 56 (l’edat que tenia Roussel en suïcidar-se per sobredosi de barbitúrics) amb els 53 anys que fa que va néixer el moviment Oulipo. Total: 109

Restem 267–109=167. Si sumem 1+6+7 dóna 14.

La norma és doncs: fer salts de 14 en 14 pàgines (començant a la 17: 17-31-45-59... ) i buscar en la línia 14 d’aquestes pàgines un vers per al poema fins al final de l’obra. El poema tindrà en total 20 versos.

El resultat:

Homenatge a Locus Solus de Raymond Roussel

Algún descubrimiento sensacional
un alma recta y bodadosa
una sombra imperceptible
un muro oscuro y rugoso.

Durante la lenta caída
­la proverbial fealdad del rostro
por la cual no le costó deslizarse­
todo su ser experimentaba siempre
sin excepción
una fila paralela al nuevo muro
de origen modesto y antaño
discípulo y admirador suyo.

Siempre de cara a los rayos azules
de la misma edad
(no sin los motivos correspondientes)
nos hizo escuchar varias veces la frase
“durante toda la extravagancia”
atónita por la
imposibilidad de buscar
una circunstancia fortuita.

25 d’agost 2010

Impressions


Ja he comentat que el meu interès per Dalí ve de lluny. A principis dels vuitanta vaig comprar Babaouo, guió cinematogràfic publicat en francès per primera vegada l’any 1932. L’exemplar inclou el facsímil d’una targeta de visita de Raymond Roussel, autor d’Impressions d’Àfrica (1910), on escrivia a Dalí que havia llegit Babaouo “amb molta simpatia confraternal”. Roussel va ser un autor reivindicat pels surrealistes i posteriorment pels membres d’Oulipo. No he llegit Impresiones de África fins fa ben poc. Me’l vaig trobar de nou llegint Enrique Vila-Matas i vaig decidir buscar el llibre d’una vegada. La seva lectura és una experiència extraordinària.

També fa molts anys vaig veure a TV3 la pel·lícula d’en Dalí Impressions de l’Alta Mongòlia (1974), dirigida per José Montes-Baquer el 1974. Un homenatge a Roussel, on el geni ampurdanenc ens explica amb el seu particular francès (subtitulat en català) una expedició a la recerca d’una civilització al·lucinògena. El paisatge sorgeix de la projecció de diverses menes de llum a la part metàl·lica d’un bolígraf de l’Hotel St. Regis de Nova York.

Paral·lelament, estic llegint Dalí, un creador disidente. Un recull de les ponències del congrés internacional Dalí siglo XXI. La fortuna crítica de un creador disidente, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat el mes d’octubre de 2003. La majoria d’experts conclouen que més enllà de la figura estereotipada i polèmica que el propi Dalí va ajudar a crear, ens trobem davant d’un artista total que mereix una atenta lectura més enllà del tòpic. L’autor d’una obra diversa en els registres i sempre interessada per la ciència més puntera.

I ahir vaig trobar, precisament, Impressions de l’Alta Mongòlia, que he tornat a veure amb aquella emoció desordenada i plena de bon humor que sempre m’ha proporcionat l’experiència daliniana. No cal dir (però ho dic) que val la pena.
Posts vinculats a Oulipo: 1, 2, 3
Dues cites d'en Dalí: 1, 2