«Rectifiquem,
doncs: ens agrada allò que ens és prou indiferent perquè ens deixi veure el que
de debò volem veure.»
Boris Vian, L’arrencacors [traducció de Joan-Lluís Lluís]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boris Vian. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boris Vian. Mostrar tots els missatges
08 d’agost 2019
16 de novembre 2018
15 de novembre 2018
06 d’abril 2010
Contracoberta Aleatòria
Seguint amb les diverses maneres de crear un text a partir de textos ja existents, amb l’enèrgica alegria creativa que sempre m’han encomanat dadaistes, surrealistes i membres d’Oulipo, us ofereixo una de les possibilitats infinites a imaginar.
Ni tan sols sé si aquesta fórmula ja existia però, en tot cas, l’essencial és saber que tothom pot imaginar-ne les que vulgui. El mètode l’he anomenat Contracoberta Aleatòria i les seves instruccions, que permeten fer un poema surrealista de tants versos com es vulgui, són les que explico a continuació.
Aneu a la vostra biblioteca i trieu a l’atzar un número de llibres de narrativa en el mateix idioma (en aquest cas n’he utilitzat 10). És obligatori que formin part de la zona de la biblioteca on hi poseu obres que són o han estat importants per a vosaltres. Mantingueu l’ordre en el que hagueu anat triant els llibres.
Mireu la contracoberta del primer volum. Agafeu la frase del text que més us agradi, sempre i quan aquesta no faci referència a l’autor o la seva biografia, ja que ha de tractar de l’argument.
Feu el mateix amb la resta, escrivint una sota de l’altre aquestes frases. Si voleu, afegiu a final de cada vers el signe de puntuació que cregueu oportú. Obtindreu així un poema fet a base d’explicacions de narratives, d’aquells breus textos que pretenen seduir al potencial lector, demostrant al món que la poesia ho pot tot.
Contracoberta Aleatòria (1)
Ni tan sols sé si aquesta fórmula ja existia però, en tot cas, l’essencial és saber que tothom pot imaginar-ne les que vulgui. El mètode l’he anomenat Contracoberta Aleatòria i les seves instruccions, que permeten fer un poema surrealista de tants versos com es vulgui, són les que explico a continuació.
Aneu a la vostra biblioteca i trieu a l’atzar un número de llibres de narrativa en el mateix idioma (en aquest cas n’he utilitzat 10). És obligatori que formin part de la zona de la biblioteca on hi poseu obres que són o han estat importants per a vosaltres. Mantingueu l’ordre en el que hagueu anat triant els llibres.
Mireu la contracoberta del primer volum. Agafeu la frase del text que més us agradi, sempre i quan aquesta no faci referència a l’autor o la seva biografia, ja que ha de tractar de l’argument.
Feu el mateix amb la resta, escrivint una sota de l’altre aquestes frases. Si voleu, afegiu a final de cada vers el signe de puntuació que cregueu oportú. Obtindreu així un poema fet a base d’explicacions de narratives, d’aquells breus textos que pretenen seduir al potencial lector, demostrant al món que la poesia ho pot tot.
Contracoberta Aleatòria (1)
Un niño descubre durante un verano qué es la muerte
su afán por pasar desapercibido
huyendo de la nieve y el hastío de Colorado
el improbable nudo que unirá los destinos de dos hermanos.
Escenarios imposibles que de pronto se vuelven cotidianos
terrores extraordinarios en una existencia ordinaria
ídolos de la juventud norteamericana
en un ineludible recorrido por las muchas bifurcaciones:
pobres lugareños aferrados al terruño
su afán por pasar desapercibido
huyendo de la nieve y el hastío de Colorado
el improbable nudo que unirá los destinos de dos hermanos.
Escenarios imposibles que de pronto se vuelven cotidianos
terrores extraordinarios en una existencia ordinaria
ídolos de la juventud norteamericana
en un ineludible recorrido por las muchas bifurcaciones:
pobres lugareños aferrados al terruño
(hasta la bailarina del Bronx que solo se “inspira” tras atropellar perros y personas con un taxi)
NOTA: com a dada curiosa i del tot innecessària, a continuació, en ordre, es relacionen els llibres que han originat el poema.
Mar gruesa, Martin Amis
Doctor Pasavento, Enrique Vila-Matas
Sueños de Bunker Hill, John Fante
Las partículas elementales, Michel Houellebecq
Vals de Mefisto, Sergio Pitol
Catedral, Raymond Carver
Matadero Cinco, Kurt Vonnegut
Estrella distante, Roberto Bolaño
Las ratas, Miguel Delibes
Los perros, el deseo y la muerte, Boris Vian
Mar gruesa, Martin Amis
Doctor Pasavento, Enrique Vila-Matas
Sueños de Bunker Hill, John Fante
Las partículas elementales, Michel Houellebecq
Vals de Mefisto, Sergio Pitol
Catedral, Raymond Carver
Matadero Cinco, Kurt Vonnegut
Estrella distante, Roberto Bolaño
Las ratas, Miguel Delibes
Los perros, el deseo y la muerte, Boris Vian
Post relacionat: Oulipo, S+7 i l’Estatut de 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
