«Haver
escrit una cosa que et deixa com un fusell disparat, encara sacsejat i
socarrimat, buit de tot tu mateix, on no hi has descarregat solament tot el que
saps de tu mateix sinó el que sospites i suposes, i sobresalts, i fantasmes, i
l’inconscient; haver-lo fet amb molts fatics i molta tensió, amb cautela de
dies, i tremolors, i sobtades descobertes i fallides, i l’encallament de tota
la vida en aquell punt; adonar-se que tot això és com no-res si un senyal humà,
una paraula, una presència, no li dóna acolliment i l’escalfa. I morir de fred.
I parlar en desert. I ser tot sol nit i dia, com un mort.»
Cesare Pavese, L’ofici d’escriure (cita inicial de Mà a les fosques de Jaume
Serra Fontelles)
