mafia mental: Carles Hac Mor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Hac Mor. Mostrar tots els missatges

26 de setembre 2019

Penjaments

«Fa uns anys vaig conèixer una mica alguns ambients de poetes a San Francisco, i la conclusió que en vaig treure és que les capelletes i l’amiguisme són arreu i en el mateix grau de putrefacció –poetes beat inclosos. I si parles amb artistes, aquests diuen més penjaments, encara, del seu gremi.»

Antoni Clapés, Converses - Antoni Clapés/Carles Hac Mor

07 d’agost 2019

Paraula poètica

“I és així com habitem el món: essent tocats per l’essència de la paraula: amb l’obscuritat de la paraula poètica.”

Antoni Clapés, Converses - Antoni Clapés/Carles Hac Mor

01 d’agost 2018

El millor poeta?

«Com tu dius, hi ha molta gent disposada a esdevenir “el millor poeta”. Però vés a saber què vol dir això. Qui atorga aquest títol? Qui et reconeix? Quants temps dura, el títol? Quin àmbit geogràfic abraça aquesta categoria honorífica? Ningú no pot ser tan babau per creure que sortir retratat en un suplement de diari serveixi per a res més que per satisfer l’autoestima.»

Antoni Clapés, Converses - Antoni Clapés/Carles Hac Mor

22 de febrer 2018

Incomoditat

“El poeta viu i expressa la seva incomoditat amb el món.”

Antoni Clapés, Converses - Antoni Clapés/Carles Hac Mor

18 de gener 2018

Reflexió innecessària

“(...) la reflexió explícita sobre la pròpia poesia no és pas necessària per a res.”

Carles Hac Mor, Converses - Antoni Clapés/Carles Hac Mor

08 de novembre 2017

Ningú

OFERIMENT

No és bo de dir que ningú no diu mai res de nou.

Els mots col·locats diferentment

tenen sentits distints,

els quals, diversament disposats,

generen efectes contraposats entre si.

Tot és sempre nou,

no hi ha mai cap repetició.

Només neixen coses noves;

res no mor i el no és la mare dels ous;

per tant, res no pot no retornar eternament.

Aquestes advertències són

un retrat i un retret del raciocini.

Carles Hac Mor, No ben bé

20 de gener 2017

La mare dels ous

OFERIMENT

No és bo de dir que ningú no diu mai res de nou.

Els mots col·locats diferentment

tenen sentits distints,

els quals, diversament disposats,

generen efectes contraposats entre si.

Tot és sempre nou,

no hi ha mai cap repetició.

Només neixen coses noves;

res no mor i el no és la mare dels ous;

per tant, res no pot no retornar eternament.

Aquestes advertències són

un retrat i un retret del raciocini.

Carles Hac Mor, No ben bé

02 de desembre 2016

Porcellada d'Àger 2016

Enguany, la Porcellada poètica d’Àger homenatja a Benet Rossell i Carles Hac Mor. Hi tindré el plaer de poder dir poemes en record de tots dos.

Aquí podeu consultar el programa de tots els actes del cap de setmana, que inclouen una exposició de Benet Rossell (Lo Quixon) i altres actes, com el recorregut en homenatge seu fins al cementiri.

01 de desembre 2016

Porcellada d'Àger 2016

Enguany, la Porcellada poètica d’Àger homenatja a Benet Rossell i Carles Hac Mor. Hi tindré el plaer de poder dir poemes en record de tots dos.

Aquí podeu consultar el programa de tots els actes del cap de setmana, que inclouen una exposició de Benet Rossell (Lo Quixon) i altres actes, com el recorregut en homenatge seu fins al cementiri.

11 de novembre 2016

Parets

FACUNDIÓS

Sortit de mare el riu, les parets,

en ser de fang, es desfan.

Sense haver-se desbordat el riu,

les parets continuen essent de fang.

El pitjor d’això és que les parets

no són pas de fang,

perquè ni tant sols hi ha parets, ni riu,

ni, doncs, desbordament.

La inundació és mental.

Ara: com que no hi ha cap ment

que pensi en cap inundació,

aquesta tampoc no s’esdevé.

Carles Hac Mor, No ben bé

02 de març 2016

Avui Hacssemblea Hacmoriana a l’Horiginal

Avui a l'O.r.i.n.a.l., recital homenatge al Carles Hac Mor amb poemes, dissertacions, accions, silencis...

Per a l’ocasió recitaré un poema que he fet, com en altres ocasions, manllevant paraules del poeta. En aquest cas, les paraules d’Hac Mor que he emprat provenen d’una conversa amb el poeta i editor Toni Clapés per a la revista Barcelonareview l’any 2002). Diu així:

Escric per despensar

Serà com si enraonéssim:

tothom és artista (i poeta)

i tot és art.

Sí, hi ha erotisme

el gust, el plaer,

posar en comptes d’elevar.

M’agrada escriure com el pa que menjo.

L’humor poca-solta em ve de Lleida.

El futur és un perill per al present.

La raó és una nosa.

La llibertat és vida.