Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges

01 de juny 2024

Una ressenya de Lluís Serrasolses


Una ressenya tom&jerry.

Lluís Serrasolses, Professor de Llengua Catalana i Literatura

 

Es pot escriure una ressenya en forma de ressenya sobre Les platges del clatell de Joan Vigó? Ja es veu que no. Una novel·la que rebenta les costures del gènere, que tan aviat és un article, un guió, una transcripció i un recull de poemes, mereix una ressenya que sigui com una calaixera secreter, amb calaixos dissimulats que contenen caixetes tancades amb clau, dins de les quals hi ha notes disperses escrites per mans i plomes diverses. El ressenyador remou el cul a la cadira, corruga les celles, es mossega els llavis, pensa que així potser semblaria una ressenya escape room i la rialleta d’en Joel Joan el fa tirar enrere. Quin model ressenyístic faria justícia al circ que és Les platges del clatell? Un circ intertextual de cinc pistes per on circulen els personatges més fascinants de l’ambient artístic del París dels anys 20 i les seves ramificacions catalanes dels anys 70, amb incursions a una Nova York cinematogràfica? Donem contacte i fotem-li al gas: Picabia, Breton, Luisa Casati, Man Ray, Elsa Schaparelli, Stacia Napierkowska, Picasso... I Miralda i Benet Rossell. I William Friedkin i Palau i Fabre, per torna. I un fantasma poètic en fugida constant: Berta Epstein, poeta maleïda del naixement a la mort. Rastre fugaç, la llum del qual brilla i s’apaga. Aflora i s’amaga, fuig i es perd, torna i s’esfuma, picabia i giravolta, montparneja i parpelleja, esclata i es fon, es fa ocell de ferro i resta de vòmit unglejat per la pluja, escandadalitza els dadaistes i s’ensena pont de la Concorde avall, fulgura com l’aeroplà futurista i es dissol en la grogor de l’orina vespassiana, en la flegma de semen gargall, en els vapors de vidres trencats i donzell de l’absenta, en la pal·lidesa cadavèrica de la morfina. És engolida pel xuclador surrealista i escopida a la llum per la font del Colobor: Pompidou! Pompidou! Bepsta, ressuscitada calidoscòpicament d’entre les restes dels escarabats, de Caldetes a Mougins en anar-i-venirs cap-i-cues i prestidigitació alquímica, del sobre del pica-flor d’en Picabia (rue Simon-Crubellier) al brètol d’en Breton per rínxols de cordill de pastisseria Storerlepatissier. De la filla Breton a la vídua Rossell i al narrador Vigó: fi de la persecució. Aquí la teniu, amb la carrosseria esventrada, però plena de llum cinematogràfica, en un micro diorama a l’interior d’un glaçó de plexiglàs. I dins el diorama una biblioteca i un escriptori ple de calaixos (Què hi ha amagat? On són les claus?), a sobre una pila de llibres. Al capdamunt, un volum de Ca LaBreu: un llibre amb peus de pàgina i suport gràfic i un pim-pam-pum que emmiralla P (Picabia) i BR (Benet Rossell) i un narrador poeta surfista de clatells que assegura cada finta a cop de document, i a cop de bibliografia, de gat que empaita la rata, fa sorra de novel·la.

P.S. Flaubert: Madame Bovary c’est moi. Berta Epstein: Monsieur Vigó, voulez-vous coucher avec moi?


 

16 de maig 2024

LES PLATGES DEL CLATELL a L'Horiginal-Deskomunal


Conferència sobre Les platges del clatell
i magne recital dels poemes de Berta Epstein
a càrrec de les factòtums de l'Horiginal, 
les tres poetes que tothom vol escoltar,
el trio poètic més Deskomunal.

No us les perdéssiu pas!

Laia Carbonell, Raquel Santanera i Maria Sevilla


Tothom hi serà benvingut!



18 d’abril 2024

21 de març 2024

El vídeo de la presentació de LES PLATGES DEL CLATELL


Ahir a la Nollegiu del Poblenou vam celebrar LES PLATGES DEL CLATELL.

Paraules acurades i lectura de l'editora de LaBreu Ester Andorrà,
la conferència d'un servidor i
l'enorme recital de la gran Odile Arqué. Tot un luxe.

Moltes gràcies a tothom qui hi va ser i, 
pels qui no vau poder venir, 
aquí en teniu la retransmissió en diferit.




14 de febrer 2024

El poeta segons Cirlot


El poeta 

«Ese hombre de cabellera dispersa, no es otra cosa que el exhumador de un mundo antes irredento. Ha aprendido, sufriendo, fórmulas mágicas que los otros desconocen: conjuros para evocar y recrear las danzas interiores.

Razas sordomudas, perdidas en sus parajes profundos, cobran voz bruscamente y, desde el valle dormido bajo la niebla, ese coral suena iluminando regiones desoladas o magníficas. Así, hasta que toda la tierra se convierte en eco.»

Juan Eduardo Cirlot, Árbol agónico

 


 

19 de desembre 2023

Apadrinant un poema de Gabriel Ferrater


L’Associació Gabriel Ferrater ha posat en marxa el projecte Apadrina un poema amb l’objectiu de divulgar la poesia de l’autor i ha demanat a persones interessades en la seva obra a comentar-ne un poema. Aquí podeu consultar-ne el llistat (ordenat per poemes o per autors dels comentaris).

He tingut el plaer de fer una ressenya personal del poema Noies, que podeu llegir aquí.


11 de desembre 2023

Fer l'amor


Poema

Tal vez nada
pueda compararse
a hacer el amor
en un lecho
de salsa de tomate,
si no es hacerlo en uno
de trozos menudos
de carne de res
recién sacrificada.

Emilio Westphalen


14 d’octubre 2023

29 d’agost 2023

EMPRENYADA MONUMENTAL


El passat mes de juny, per variar, vaig arribar d’hora a l’Horiginal. Estava sol i vaig aprofitar per fer algunes fotografies. En aquell moment no podia saber que eren les darreres que podria fer de l’estimat temple de la paraula, l’Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries: (H)ORINAL.


Sense l’H jo no seria qui soc ni hauria pogut conèixer a tanta gent fantàstica. No poso noms que no acabaria.


En saber que els fills del capitalisme salvatge (sense classe, amb un tarannà empastifat de covarda cobdícia) han acabat amb un espai que ha estat tant important per a la poesia i per a tanta gent que ens hi aplegàvem, esperant noves alternatives i amb una mala llet infinita i una emprenyada monumental, he parit aquest poemet que té forma de desideràtum:

 

NÈMESI H


Si fos qui voldria ser

ordiria una venjança

amb sang freda magnicida

contra aquells que han profanat

el Temple de Ferlandina.

 

Faria venir dos servents

acostumats a la brega;

dos armaris de carn

de violentes idees.

 

Llavors en tindria prou

(mentre acarono la gata)

amb un gest i una mirada

afegint succintament:

 “i que sembli un accident”.