22 de setembre 2024
05 d’agost 2024
09 de juliol 2024
LES PLATGES DEL CLATELL al Més_324 de Xavier Graset
03 de juliol 2024
17 de juny 2024
07 de juny 2024
01 de juny 2024
Una ressenya de Lluís Serrasolses
Una ressenya tom&jerry.
Lluís Serrasolses, Professor de Llengua Catalana i Literatura
Es pot escriure una ressenya en forma de ressenya sobre Les platges del clatell de Joan Vigó? Ja es veu que no. Una novel·la que rebenta les costures del gènere, que tan aviat és un article, un guió, una transcripció i un recull de poemes, mereix una ressenya que sigui com una calaixera secreter, amb calaixos dissimulats que contenen caixetes tancades amb clau, dins de les quals hi ha notes disperses escrites per mans i plomes diverses. El ressenyador remou el cul a la cadira, corruga les celles, es mossega els llavis, pensa que així potser semblaria una ressenya escape room i la rialleta d’en Joel Joan el fa tirar enrere. Quin model ressenyístic faria justícia al circ que és Les platges del clatell? Un circ intertextual de cinc pistes per on circulen els personatges més fascinants de l’ambient artístic del París dels anys 20 i les seves ramificacions catalanes dels anys 70, amb incursions a una Nova York cinematogràfica? Donem contacte i fotem-li al gas: Picabia, Breton, Luisa Casati, Man Ray, Elsa Schaparelli, Stacia Napierkowska, Picasso... I Miralda i Benet Rossell. I William Friedkin i Palau i Fabre, per torna. I un fantasma poètic en fugida constant: Berta Epstein, poeta maleïda del naixement a la mort. Rastre fugaç, la llum del qual brilla i s’apaga. Aflora i s’amaga, fuig i es perd, torna i s’esfuma, picabia i giravolta, montparneja i parpelleja, esclata i es fon, es fa ocell de ferro i resta de vòmit unglejat per la pluja, escandadalitza els dadaistes i s’ensena pont de la Concorde avall, fulgura com l’aeroplà futurista i es dissol en la grogor de l’orina vespassiana, en la flegma de semen gargall, en els vapors de vidres trencats i donzell de l’absenta, en la pal·lidesa cadavèrica de la morfina. És engolida pel xuclador surrealista i escopida a la llum per la font del Colobor: Pompidou! Pompidou! Bepsta, ressuscitada calidoscòpicament d’entre les restes dels escarabats, de Caldetes a Mougins en anar-i-venirs cap-i-cues i prestidigitació alquímica, del sobre del pica-flor d’en Picabia (rue Simon-Crubellier) al brètol d’en Breton per rínxols de cordill de pastisseria Storerlepatissier. De la filla Breton a la vídua Rossell i al narrador Vigó: fi de la persecució. Aquí la teniu, amb la carrosseria esventrada, però plena de llum cinematogràfica, en un micro diorama a l’interior d’un glaçó de plexiglàs. I dins el diorama una biblioteca i un escriptori ple de calaixos (Què hi ha amagat? On són les claus?), a sobre una pila de llibres. Al capdamunt, un volum de Ca LaBreu: un llibre amb peus de pàgina i suport gràfic i un pim-pam-pum que emmiralla P (Picabia) i BR (Benet Rossell) i un narrador poeta surfista de clatells que assegura cada finta a cop de document, i a cop de bibliografia, de gat que empaita la rata, fa sorra de novel·la.
P.S.
Flaubert: Madame Bovary c’est moi. Berta Epstein: Monsieur Vigó, voulez-vous
coucher avec moi?
29 de maig 2024
28 de maig 2024
16 de maig 2024
LES PLATGES DEL CLATELL a L'Horiginal-Deskomunal
18 d’abril 2024
Pre Sant Jordi a Sant Just Desvern
02 d’abril 2024
21 de març 2024
El vídeo de la presentació de LES PLATGES DEL CLATELL
14 de febrer 2024
El poeta segons Cirlot
El poeta
«Ese hombre de cabellera dispersa, no es otra cosa que el exhumador de un mundo antes irredento. Ha aprendido, sufriendo, fórmulas mágicas que los otros desconocen: conjuros para evocar y recrear las danzas interiores.
Razas sordomudas, perdidas en sus parajes profundos, cobran voz bruscamente y, desde el valle dormido bajo la niebla, ese coral suena iluminando regiones desoladas o magníficas. Así, hasta que toda la tierra se convierte en eco.»
Juan Eduardo Cirlot, Árbol agónico
19 de desembre 2023
Apadrinant un poema de Gabriel Ferrater
L’Associació
Gabriel Ferrater ha posat en marxa el projecte Apadrina un poema amb l’objectiu de divulgar la poesia de l’autor i
ha demanat a persones interessades en la seva obra a comentar-ne un poema. Aquí
podeu consultar-ne el llistat (ordenat per poemes o per autors dels
comentaris).
He tingut el plaer de fer una ressenya personal del poema
Noies, que podeu llegir aquí.
11 de desembre 2023
Fer l'amor
Poema
Tal vez nada
pueda compararse
a hacer el amor
en un lecho
de salsa de tomate,
si no es hacerlo en uno
de trozos menudos
de carne de res
recién sacrificada.
Emilio Westphalen
27 de novembre 2023
25 d’octubre 2023
14 d’octubre 2023
re-code de Myriam Soteras al Taller131
29 d’agost 2023
EMPRENYADA MONUMENTAL
Sense l’H jo no seria qui soc ni hauria pogut conèixer a tanta gent fantàstica. No poso noms que no acabaria.
En saber que els fills del capitalisme salvatge (sense
classe, amb un tarannà empastifat de covarda cobdícia) han acabat amb un espai
que ha estat tant important per a la poesia i per a tanta gent que ens hi
aplegàvem, esperant noves alternatives i amb una mala llet infinita i una
emprenyada monumental, he parit aquest poemet que té forma de desideràtum:
NÈMESI H
Si fos qui voldria ser
ordiria una venjança
amb sang freda magnicida
contra aquells que han profanat
el Temple de Ferlandina.
Faria venir dos servents
acostumats a la brega;
dos armaris de carn
de violentes idees.
Llavors en tindria prou
(mentre acarono la gata)
amb un gest i una mirada
afegint succintament:
“i que sembli un
accident”.