Geni i infantesa

«El genio no es otra cosa que la infancia formulada con nitidez.»

Baudelaire, a La Folie Baudelaire de Roberto Calasso [traducció d’Edgardo Dobry]

Vespre màgic

EL CREPUSCLE DEL VESPRE

Ja és aquí el vespre màgic, amic dels delinqüents;
arriba com un còmplice, amb pas de llop; el cel
es tanca lentament com una alcova immensa,
i l'home impacient es converteix en fera.

Oh vespre, amable vespre, tan desitjat per qui
té uns braços que podrien jurar, sense mentir:
avui hem treballat! És el vespre el que calma
els esperits menjats per un dolor salvatge,
tant el savi tossut amb el cap carregat,
com l'encorbat obrer que retorna al seu jaç.
I, mentrestant, per l'aire, malaltissos dimonis
es desperten mandrosos, com homes de negocis,
i colpegen, volant, els ràfecs i els batents.
A través de clarors maltractades pel vent,
la Prostitució pels carrers es propaga;
igual que un formiguer, va sortint dels seus antres,
obrint-se a tot arreu camins dissimulats,
com ho fa l'enemic que intenta un cop de mà;
es mou per les entranyes de la ciutat fangosa,
com un cuc roba a l'Home l'aliment que ell devora.
Aquí i allà se senten moltes cuines xiulant,
els teatres clapint, les orquestres roncant;
a les taules de fonda, la juguesca s'imposa,
i estan plenes de meuques i pillets, els seus còmplices,
els lladres, que no tenen treva ni pietat,
aniran, ells també, a treballar aviat,
i hàbilment forçaran portes i caixes fortes
per viure bé uns quants dies i vestir les xicotes.

Recull-te, ànima meva, en un moment tan greu
i fes orella sorda a aquest bruelament.
És l'hora en què els dolors dels malalts són més agres!
La Nit fosca els agafa pel coll; està acabant-se
el seu destí i s'acosten a l'abisme comú;
l'hospital es va omplint dels seus sospirs. —Més d'un
ja no vindrà a buscar la sopa perfumada,
al vespre, vora el foc i una ànima estimada.

Charles Baudelaire [versió de Pere Rovira a Jardí francès. De Villon a Rimbaud]

Anar-se'n

«Pero me quedo, pues la mejor forma de irse es quedarse. Es como las moscas. “¿Dónde están más seguras? En el matamoscas”. Quiero ser extranjero siempre, pero al mismo tiempo soy profundamente barcelonés. La ciudad ha cambiado, eso es indiscutible, pero no soy absolutamente nada nostálgico. Lo pasé muy mal en el pasado y ahora lo paso algo mejor, lo que me hace estar más alegre que en otros tiempos. Pero la ciudad ha cambiado una barbaridad. Ya señalaba Baudelaire –a través de aquel célebre poema– cuál era el primer indicio de la modernidad. Descubrir que has sobrevivido a la ciudad de tu juventud es una experiencia moderna. En la actualidad sigo, como siempre, en estado de alerta, procurando huir de las redes de la patria y la religión.»

Enrique Vila-Matas, a l’entrevista de Joan de Sagarra (La Vanguardia, 21.11.2015)

Odi

«En efecte, l’odi és un licor preciós, un verí més car que el dels Borgia, ­perquè està fet amb la nostra sang, amb la nostra salut, amb la nostra son i amb dos terços del nostre amor! Cal ser-ne avar! »

Charles Baudelaire, Consells als joves escriptors [versió d’Emili Gil i Pedreño]

Dels drets humans

«Entre la nutrida enumeración de los derechos del hombre que la sabiduría del siglo XIX repite tan a menudo y con tanta complacencia, se han olvidado dos asaz importantes, que son: el derecho a contradecirse y el derecho a marcharse.»

Charles Baudelaire, Edgar A. Poe: Su Vida y Sus Obras