La veritat

«Si la veritat fos un lloc habitable, tothom hi viuria.»

Lucia Pietrelli, Lítica

ERA: Satisfacció máxima. Celebració. Agraïment

Acaba de sortir ERA (LaBreu Edicions), el nou poemari de Jaume C. Pons Alorda. Hi estic entrant, m’hi trobo, m’hi sé. Compta amb una introducció d’EduardSanahuja i un epíleg de Lucia Pietrelli. Connexions baleàriques. Mediterrànies. Plaer. Passeig per un entramat poètic admirat i conegut. Llibre que va endins i emociona. Llegiu-lo. Poseu-lo al costat de Tots els sepulcres. Que tot tremoli i esclati.

Ara anem una mica enrere. L’any 2015 va ser el de la presentació del curt Ponerse al día. Ho vam celebrar a l’Horiginal (encara no s’havia tenyit de ros) i a l’antiga Nollegiu (que encara no s’havia amistançat amb la Juanita). Va ser un vespre de sang i fetge. Vaig voler vestir aquell curt amb poesia i amics. M’hi van acompanyar generosament la Nú Miret i en Jaume C. Pons Alorda. Sort que tinc.

Aquell dia en Jaume va fer un poema per a la presentació. Pota de lleó. Me’l va dedicar. Va dir-me que formava part d’un projecte poètic. Que un dia es publicaria i que el poema que em dedicava hi seria. 2018, l’any d’una ERA. Pàgina 48. Pota de lleó i la felicitat que inevitablement m’esgarrapa. Gràcies transtitàniques, Jaume.

21-19 Pota de lleó

                                    A Joan Vigó

But ah, but O thou terrible, why wouldst thou rude on me

Thy wring-world right foot rock? lay a lionlimb against me? scan

With darksome devouring eyes my bruised bones?

                              Gerard Manley Hopkins

Em varen electrocutar amb una torradora

i una piscina d’aigua gelada,

em varen enverinar entre les mates

mentre les guineus contemplaven la meva agonia,

em varen devorar a trossets dins del frit de matances,

com al pelicà, al porc, a la rata que jo ja era,

em varen caçar com a un cocodril

i penjaren la meva pell a la trona de la reina,

em varen afusellar amb fletxes,

el meu cos com un niu d’orificis i vergues d’acer,

em varen socarrar a la foguera,

sonaven els càntics al meu voltant,

i hi havia cendres a la meva boca,

em varen decapitar i feren

una navalla amb les meves vèrtebres,

em varen dilapidar, m’ofegaren,

em varen fer tot el que varen voler

i més

però jo sempre tornava

sols perquè tu

em digueres

un dia, ho recordo,
que jo no podia sucumbir.

-----------------------------------------

PER CERT, demà passat ERA es presenta a l’hORINAL

Trofeu

Caça

  

La punteria dels caníbals ignora el pes de les fletxes.

La ràbia del blanc és pura escuma:

el centre sobreviu.

No s’anomena víctima la presa de caça major.

Regalima aigua mutilada

el trofeu guanyat.

Lucia Pietrelli, Violacions

La cosa més dolça

- El temps a mi

et va tornar

perquè no hi ha cosa

més dolça

que dins el mateix cos

hi trobis la vida

hi retrobis la mort.

Lucia Pietrelli, Ortigues

La paraula i el cos

La paraula
és sempre
el passat d'un pensament,
el cos
és el present del mateix vers
retardat.
Abans de la paraula.


Lucia Pietrelli, de Dits (poètica en vers), Un glop de brutor dins del ventre (poesia antihistamínica), núm. 2 agost 2011