El videoartista Julián Álvarez ha realitzat aquest
vídeo experimental en homenatge a Marcel Duchamp
TO STANFORD (2022)
hi he col·laborat posant veu i poemes
podeu veure el vídeo AQUÍ
i aquí altres col·laboracions amb Julián Álvarez
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marcel Duchamp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marcel Duchamp. Mostrar tots els missatges
09 de maig 2022
18 de febrer 2020
Impostors
«Cuanto más vivo entre los
artistas, más me convenzo de que son unos impostores en cuanto tienen el menor
éxito.»
Marcel Duchamp, Cartas sobre el
arte 1916-1956 [traducció de Viviana Narotzky]
19 de setembre 2019
Opinions
«En dos palabras: haz menos
autoanálisis y trabaja con placer sin preocuparte de las opiniones, la tuya o
la de los demás.»
Marcel Duchamp, Cartas sobre el
arte 1916-1956 [traducció de Viviana Narotzky]
03 de setembre 2019
Bella cabrona
«E incluso la posteridad es una
hermosa cabrona que escamotea a unos y hace renacer a otros.»
Marcel Duchamp, Cartas sobre el
arte 1916-1956 [traducció de Viviana Narotzky]
22 d’abril 2013
Experiment amb Locus Solus de Raymond Roussel (1914)
Llegeixo fascinat les històries que Roussel (1877-1933) posa
en boca de l’excèntric mecenes i investigador Martial Canterel en una llarga
visita a la seva propietat Locus Solus.
Després d’haver llegit les entrevistes que Pierre Cabanne va
fer a en Duchamp, de repassar Historia
abreviada de la literatura portátil d’en Vila-Matas, de tornar a les
pàgines que tinc marcades de La vida
secreta de Salvador Dalí per Salvador Dalí, tinc ganes de jugar amb el text
i, amb una restricció formal capriciosa (com feien els Oulipo, grans hereus
també de Roussel en aquest procediment), fer un poema-homenatge.
Totes les frases que formen el poema han estat manllevades
de l’edició de Locus Solus feta per Capitán Swing Libros (colección Polifonías)
el 2012, amb traducció de Marcelo Cohen.
La norma:
Locus Solus ocupa en aquesta edició 267 pàgines, sense comptar pròleg ni epílegs: de la 17 a la 293.
Sumem 56 (l’edat que tenia Roussel en suïcidar-se per
sobredosi de barbitúrics) amb els 53 anys que fa que va néixer el moviment Oulipo.
Total: 109
Restem 267–109=167.
Si sumem 1+6+7 dóna 14.
La norma és doncs: fer salts de 14 en 14 pàgines (començant
a la 17: 17-31-45-59... ) i buscar en la línia 14 d’aquestes pàgines un vers
per al poema fins al final de l’obra. El poema tindrà en total 20 versos.
El resultat:
Homenatge a Locus
Solus de Raymond Roussel
Algún descubrimiento sensacional
un alma recta y bodadosa
una sombra imperceptible
un muro oscuro y rugoso.
Durante la lenta caída
la proverbial fealdad del rostro
por la cual no le costó deslizarse
todo su ser experimentaba siempre
sin excepción
una fila paralela al nuevo muro
de origen modesto y antaño
discípulo y admirador suyo.
Siempre de cara a los rayos azules
de la misma edad
(no sin los motivos correspondientes)
nos hizo escuchar varias veces la frase
“durante toda la extravagancia”
atónita por la
imposibilidad de buscar
una circunstancia fortuita.
19 d’abril 2013
Cita sobre el perquè de les cites
«(...)
incomprensión de algunos de mis paisanos que ven sólo “citas literarias” donde
siempre hubo una visión del texto narrativo como un tejido intertextual abierto
continuamente a referencias múltiples; ven sólo “citas” donde siempre hubo la
necesidad de ver cualquier texto como eje de una experiencia literaria,
cultural o artística mucho más amplia que el mismo texto; ven sólo “citas”
donde siempre hubo en realidad la necesidad de relacionarlo todo, quizás para
que no se acaben nunca los relatos y porque, además, a fin de cuentas, ya desde
mucho antes de Duchamp un urinario era mucho más que un urinario. De hecho,
hasta la casi imposible última mota de polvo del desierto más perdido de la
tierra tiene su historia detrás –su densa comunicación de tiempo indefinido con
las estrellas, por ejemplo-, sus sorprendentes relaciones de cultura.»
Enrique Vila-Matas,
de la conferència pronunciada el 26 d’abril de 2012 a la Biblioteca Nacional
(Madrid).
12 d’abril 2013
L’epitafi de Marcel Duchamp
D'ailleurs
c'est toujours les autres
qui meurent.
c'est toujours les autres
qui meurent.
[D’altra banda
són sempre els altres
que moren.]
Marcel Duchamp
(1887-1968). Cementiri Monumental de Rouen.
27 de març 2013
Duchamp i la feina
“Me gusta más respirar que trabajar.”
Marcel Duchamp, a Conversaciones con Marcel Duchamp de
Pierre Cabanne (traducció de María Teresa Gallego)
04 de juny 2009
Un joc
"La meva intenció sempre va ser fugir de mi mateix, tot i saber que m'estava utilitzant a mi mateix. Posem que era un joc entre mi i jo"
Marcel Duchamp
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
