TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT
29 de març 2019
28 de març 2019
27 de març 2019
Fonamentalisme cristià
“El fundamentalismo cristiano es fascinante. Lo sé porque me crié en el sur.
Esa gente de verdad cree que el mundo tiene mil doscientos años de edad. Os lo
juro por Dios. «¿En qué os
basáis?», pregunté. «Bueno,
contamos a toda la gente de la Biblia y fuimos sumando sus edades hasta Adán y
Eva: mil doscientos años». Su puta madre, qué científico, genial. No sabía que
os habíais tomado tanto trabajo. La hostia. ¿Ustedes creen que el mundo tiene
mil doscientos años de edad? «En
efecto». Bueno, tengo solo una pregunta que hacer, ¿en una palabra, puede ser? «Ajá». Dinosaurios. Según vosotros el
mundo tiene mil doscientos años de edad, y como los dinosaurios existieron en
ese lapso de tiempo, supongo que deberían estar mencionados en la puta Biblia
en algún momento: «Y he aquí que Jesús y sus discípulos caminaron hasta
Nazaret, pero el camino estaba bloqueado por un gigantesco brontosaurio… que
tenía una astilla clavada en la pata. Y los discípulos corrieron berreando: “¡La hostia puta, qué lagarto enorme,
oh, mi Señor!”. Pero Jesús no se amedrentó y arrancó la espina de la pata del
brontosaurio y el lagarto enorme se hizo su amigo. Y Jesús lo envió a Escocia,
donde viviría en un lago durante siglos, propiciando que miles de turistas
estadounidenses trajeran a sus putas familias gordas y su dinero. Y Escocia
agradeció al Señor. Gracias Señor, gracias Señor».”
Bill Hicks, a
l’article de Ricardo Jonás G. Bill Hicks:
La risa y la rabia (Jot Down Magazine, juliol 2018)
26 de març 2019
Avui HAIKU A BROOKLYN a Cornellà
AVUI a les 19.30 h.
C. Verge del Pilar, 24
Cornellà de Llobregat
TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT
25 de març 2019
Demà HAIKU A BROOKLYN a Cornellà
dimarts 26 a les 19.30 h.
C. Verge del Pilar, 24
Cornellà de Llobregat
TOTHOM HI SERÀ BENVINGUT
22 de març 2019
El brou del cos
Has provat mai de
remenar
el brou que ens viu a
dintre el cos?
Tria en quin punt fer
bullir l’aigua
o si vols bullir-hi, amb
ella;
s’esdevindrà un big bang
a la gibrella:
l’Univers sencer serà
escudella.
Laia Martínez i López, Afollada
21 de març 2019
El crit
«Quan sentim el crit,
mirem cap allà d’on sembla que ve: mirem sense veure. Perquè el crit és,
justament, allà des d’on mirem.»
Josep Palàcios, La línia obscura (a La Imatge
Vol. II)
20 de març 2019
L'impuls de la ficció
«El imaginario de
la librería anticuaria como depósito de extrañezas bascula entre los referentes
reales y los escenarios de la imaginación, como todo lo que afecta a ese
impulso humano que llamamos ficción.»
Jorge Carrión, Librerías-edición
ampliada
19 de març 2019
Què val la pena?
¿Qué merece la pena en la vida?
Acabarla con la
conciencia tranquila, pero si tienes conciencia, eso es terriblemente difícil.
Y disfrutarla, sacarle el mayor partido posible a la vida, y no es fácil,
porque tropiezas constantemente contigo mismo.
Diego Carcedo, a l’entrevista d’Ima Sanchís (La
Contra, La Vanguardia, 26.2.2019)
18 de març 2019
15 de març 2019
Un vers gris
Desnudo en barro
Como horribles batracios a la atmósfera,
suben visajes lúgubres al labio.
Por el Sahara azul de la Sustancia
camina un verso gris, un dromedario.
Fosforece un mohín de sueños crueles.
Y el ciego que murió lleno de voces
de nieve. Y madrugar, poeta, nómada,
al crudísimo día de ser hombre.
Las Horas van febriles, y en los ángulos
abortan rubios siglos de ventura.
¡Quién tira tanto el hilo: quién descuelga
sin piedad nuestros nervios,
cordeles ya gastados, a la tumba!
¡Amor! Y tú también. Pedradas negras
se engendran en tu máscara y la rompen.
¡La tumba es todavía
un sexo de mujer que atrae al hombre!
César Vallejo
14 de març 2019
Odi justificat
«Todas las infamias de un
destripador desaparecen ante las cometidas en nombre de la Ley. A ella la
odiamos.»
Piotr Kropotkin, LA MORAL
ANARQUISTA seguida de JUSTICIA Y MORALIDAD [escrit entre 1890 i 1896,
traducció de Nicolás Tasin]
13 de març 2019
Res a explicar
«(…) es horrible y
extraño pensar en todos esos hombres, en todas esas mujeres que no tienen nada
que contar, que no contemplan otro destino futuro que el de disolverse en un
vago contínuum biológico y técnico (porque las cenizas son técnicas, incluso
cuando no están destinadas a servir de abono, hay que evaluar los índices de
potasio y nitrógeno), en todos los que, en suma, han vivido una vida sin
incidentes externos, y que la abandonan sin pensar, como se abandona un lugar
de vacaciones simplemente correcto, sin tener pensado un destino posterior,
solo con esa vaga intuición de que habría sido preferible no nacer, bueno,
hablo de la mayoría de los hombres y las mujeres.»
Michel Houellebecq, Serotonina [traducció de Jaime Zulaika]
12 de març 2019
11 de març 2019
08 de març 2019
T'estim
T'estim, però me'n fot. No
em resta gaire
de suportar la humiliació del vòmit
vital que és estimar. Ja fineix l'hora
dels finestrals oberts, les dents polsoses,
les taques de pantaix per les solapes
i dels taurons pels músculs o dreceres.
Se'm fonen tots els ploms de la mà dreta
sols que et toqui amb dos dits, arrapadissos,
per integrar-te en mi. Però s'hi encenen
aurores boreals que són contagis.
T'estim, però me'n fot. Som a l'espera
del llamp reblanidor que ens amalgami
i t'encasti en mi tant, que pugui dir-te:
—Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.
Miquel Àngel Riera, Poemes a Nai
de suportar la humiliació del vòmit
vital que és estimar. Ja fineix l'hora
dels finestrals oberts, les dents polsoses,
les taques de pantaix per les solapes
i dels taurons pels músculs o dreceres.
Se'm fonen tots els ploms de la mà dreta
sols que et toqui amb dos dits, arrapadissos,
per integrar-te en mi. Però s'hi encenen
aurores boreals que són contagis.
T'estim, però me'n fot. Som a l'espera
del llamp reblanidor que ens amalgami
i t'encasti en mi tant, que pugui dir-te:
—Ja t'estim tant, que et pots morir quan vulguis.
Miquel Àngel Riera, Poemes a Nai
07 de març 2019
Innocents
«Els innocents són fins a
tal punt innocents que creuen que només els altres són culpables i només ells
innocents. »
Josep Palàcios, La línia de la mar (a La Imatge
Vol. II)
06 de març 2019
La vida
«(...) perquè la vida és temporal, i és un temporal continu
de llevant. Ofegar-s’hi és una possibilitat permanent.»
Adrià Pujol, La carpeta és blava
05 de març 2019
Sacietats
12 – 28 No existeix la solitud
Totes les coses.
Totes les èpoques.
Tots els seus espais.
Totes les dimensions.
Tot existeix tot el temps
al mateix temps.
Un instant no és mai el
mínim.
És l’excés de sacietats.
Jaume C. Pons Alorda, ERA
04 de març 2019
Escriure un poema
Poema visual de Joan Brossa
«Escriure
un poema s’assembla molt a netejar el revòlver. Has de ser conscient de totes
les peces, de tots els mecanismes. Has de posar-hi lubricant. Quan tornes a
posar-hi el tambor i el fas girar, ha de tenir el ritme exacte que busques. Res
no pot grinyolar. El mecanisme només té sentit amb el tret. L’explosió. Com
quan trobes la paraula. Quan el diccionari o la reflexió intensa et lliura a
vegades el tret que fa que tot funcioni. Però un cop creus que el poema està
acabat, una quimera que et permet tornar-ho a intentar, és com disparar. Has de
començar de nou. Desmuntar, repassar, lubricar per poder tornar a disparar el
poema. Així és. Com una arma de foc. El tambor carregat de paraules que no
saps si faran blanc allà on apuntes. Escriure poesia és netejar un revòlver o
destil·lar aiguardent.»
HAIKU A BROOKLYN, Joan Vigó
HAIKU A BROOKLYN, Joan Vigó
01 de març 2019
Asma és amor
Asma es amor
A Hilda, mi centaura
Más que por la A de amor estoy por la A
de asma, y me ahogo
de tu no aire, ábreme
alta mía única anclada ahí, no es bueno
el avión de palo en el que yaces con
vidrio y todo en esas tablas precipicias, adentro
de las que ya no estás, tu esbeltez
ya no está, tus grandes
pies hermosos, tu espinazo
de yegua de Faraón, y es tan difícil
este resuello, tú
me entiendes: asma
es amor.
de asma, y me ahogo
de tu no aire, ábreme
alta mía única anclada ahí, no es bueno
el avión de palo en el que yaces con
vidrio y todo en esas tablas precipicias, adentro
de las que ya no estás, tu esbeltez
ya no está, tus grandes
pies hermosos, tu espinazo
de yegua de Faraón, y es tan difícil
este resuello, tú
me entiendes: asma
es amor.
Gonzalo Rojas, Río turbio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
