Antoni Clapés, Ester Andorrà, Ferran Garcia, Joan Vigó i Anna Gual
Foto: Pere Virgili
Viatge al fons de
l’(H)original, epicentre català de la poesia recitada
per Jordi Nopca
Des
del 2001, al bar situat al número 29 del carrer Ferlandina s’hi ha
celebrat com a mínim un recital de poesia a la setmana. Parlem amb una
selecció dels centenars de poetes que han pujat a l’escenari, que des de
fa anys és un punt de trobada literari obligat i una referència
Qui es
planti al número 29 del carrer Ferlandina, molt a prop del Macba, esquivant els skaters que
faci falta i amb la intenció d’assistir a un dels recitals de dimecres al
vespre de l’(H)original, quedarà descol·locat durant uns segons. El bar
restaurant es diu La Rubia des de fa uns mesos, i la decoració interior està
totalment renovada. Així i tot, al fons del local hi ha un passadís que
connecta directament amb la sala annexa on, des de l’any 2004, es pot
accedir a una realitat paral·lela, la dels poetes, una dimensió feta
d’admiració i d’enveges, de nervis, d’històries d’amor, de cigarrets fumats a
corre-cuita al passadís, d’eufòria, de cervesa i croquetes. També de discussions
aferrissades sobre literatura, i sovint, de qüestions més prosaiques.
La
història de l’(H)original arrenca abans, en una Barcelona “més gamberrota, més
feréstega, més bruta i no tan correcta”: així ho recorda la poeta Meritxell
Cucurella-Jorba. Era l’any 2001. “Teníem un local ple de peces del Ferran
Garcia i una barra feta per l’escultor i escenògraf Pepe Menchero,
veí del barri -diu sobre l’espai propietat deManel Pérez-. Els recitals no es
feien on es fan ara, perquè amb els anys la casa es va ampliar; tot el local
era poesia, no estava tan diferenciat de bar amb terrassa més o menys
convencional de la part poètica (o poc ètica)”. Cucurella-Jorba, que ha
publicat recentment el llibre Úrsula (El Cep i la Nansa,
2017), tenia al cap cicles com Viatges a la Polinèsia, una iniciativa d’Eduard
Escoffet, i el corrent subterrani de la polipoesia.
UN
LABORATORI DE VERSOS
“Era
una bogeria apassionant, a l’inici -diu la impulsora dels recitals-. Després,
amb el temps, el lloc s’ha consolidat i s’ha convertit en referent.
Referent: gran paraula! Què més es pot demanar? Ha sigut un èxit”. El primer
recital de tots va ser a tres veus. Hi van participar Gerard Altaió,
Francesc Bombí-Vilaseca i Josep Pedrals. “La Txell va plegar el 2002,
i vaig decidir posar-m’hi com a programador -recorda Pedrals, que acabaria
muntant un recital a la setmana a l’(H)original durant catorze anys-. Jo havia
començat a recitar el 1997, i en aquells moments formava part de l’associació
Container. Havíem programat un cicle amb en Víctor Nik al bar Siena,
al carrer València”. Per a Pedrals, l’(H)original ha estat “un espai per provar
coses que poguessin anar madurant escènicament”. La voluntat “d’indagar” i
de ser un “laboratori” va fer que des del 2005 el cicle de recitals anual
passés a anomenar-se (H)orinal, és a dir, Obrador de Recitacions i Noves
Actituds Literàries. “Mai no hem pretès discriminar ningú. Aquí hi cap tothom
-i totes les llengües-: per això la programació era i és tan eclèctica. Al
principi, el públic era molt variable, i una de les meves obsessions era
programar parelles complicades, com ara Hèctor López Bofill i Gerard
Altaió”.
El primer
acte de l’època Pedrals va ser un debat sobre Josep Carner. “Sebastià
Alzamora havia escrit que Carner era una patata, i això va generar una
gran polèmica -fa memòria Ferran Garcia-. Van venir Jordi Galves, Pau Vidal,
Jordi Manent i Sebastià Alzamora, i encara recordo les intervencions
posteriors de Francesc Garriga i Enric Casasses”.
Garcia
diu amb un somriure murri que “sovint, a l’(H)original, el més important
no passa a l’escenari: no som l’acadèmia, sinó la taverna”. Ho sap molt bé
perquè durant anys ell ha estat rere la barra, servint cerveses i croquetes i
alhora pendent “del so, de la il·luminació i de qualsevol incident que hi
pogués haver”. Un dels poetes que ha freqüentat l’espai des de gairebé el
principi ha estat Antoni Clapés, que després de ser llibreter a Sabadell i
de crear l’editorial Els Dies (1981-1986) va impulsar, juntament amb Víctor
Sunyol, un dels segells de poesia més importants de les últimes tres dècades,
Cafè Central. “El 2002, en Víctor havia de venir a recitar en un lloc molt
estrany que es deia l’(H)original, i m’hi va convidar -explica-. Hi vam anar
amb en Jordi Domènech. El recital es feia al bar mateix, en una petita tarima.
En aquells moments em va semblar una iniciativa off de l’off”. Amb el temps, i
sobretot a partir de la inauguració de la sala annexa del local, “es va anar
fent més i més popular”. “Sovint totes les taules estaven ocupades i havies de
veure el recital dret al fons de la sala -diu-. L’(H)original ha sigut i és un
lloc molt generós, on s’han programat des de recitals infumables fins a
meravelles. La transversalitat li dona una gran vigoria”. Clapés hi va portar
ben aviat tres poetes d’obra frondosa i carisma innegable: Francesc
Garriga i Barata (1932-2015), Carles Hac Mor(1940-2016) i Benet
Rossell (1937-2016), que apareixien sovint al local, ja fos per recitar o
per escoltar alguns dels seus companys.
“El
que deu haver vingut a més actes és l’Stefano Cingolani -assegura
Pedrals-. Té mèrit, perquè quan li preguntaves si li agradava el que havia vist
la majoria de vegades deia que no”. El medievalista italià ha assistit als
recitals durant més d’una dècada, i després d’hores i hores d’escoltar poesia
-a més de llegir-la- es va decidir a escriure’n. “Puc avançar que el 2019
l’Stefano debutarà com a poeta al catàleg de Cafè Central”, diu Antoni Clapés.
Un dels altres visitants freqüents dels recitals ha estat Joan Vigó.
“Durant un temps vaig tenir la Núria Martínez-Vernis de companya a la
feina -recorda-. Jo havia deixat la poesia, però en aquells moments escrivia
contes pornohumorístics amb el col·lectiu ProGula i ella em va convèncer perquè
hi anéssim a recitar els contes. Era el 2006. Des de llavors he vingut sempre
que he pogut. És un espai ineludible, ple de gent fantàstica que diu coses
interessants. No hi ha res que s’hi assembli, en absolut”. Vigó va acabar
tornant a la poesia, i fa uns mesos va publicar el llibre Pastor
d’antenes, que va presentar al local del número 29 del carrer Ferlandina
acompanyat deLluís Calvo i Antònia Vicens.
OBLIDAR
LA TIMIDESA
Ester
Andorrà, que l’any 2004 va publicar -fent equip amb Marc Romera- el primer
llibre de LaBreu, ha presentat a l’(H)original desenes de llibres de
l’editorial, sobretot de poesia, però també de narrativa. “La primera vegada
que vaig venir va ser per a la presentació d’ Escola italiana, de
Josep Pedrals, amb el Marc, l’any 2003 -explica-. En visites successives ens
vam anar carregant la timidesa i el respecte que teníem. I un vespre que sèiem
amb el Miquel Adam vam
acabar imaginant com seria LaBreu”. Tretze anys després, Alabatre,
la col·lecció de poesia de l’editorial, ha publicat 85 títols. No és l’únic
projecte que ha germinat entre les quatre parets de l’(H)original: també l’han
freqüentat Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell, Joan Tomàs Martínez, Joan
Fullana iGlòria Julià, que impulsarien la revista Pèl capell i
el col·lectiu Pedra Foguera, del qual sortiria l’antologia homònima
el 2008. Joan Duran, Laia Noguera i Esteve Plantada, tres poetes
que també visitaven sovint el local, fundarien Terrícola el 2013.
“L’(H)original
és un escenari central de la poesia no només a nivell barceloní sinó de
tot Catalunya -explica la poeta Anna Gual-. Vaig trigar a venir-hi
perquè em feia molt de respecte, però quan va sortir Implosions (2008)
el vam presentar aquí”. Des de llavors Gual ha publicat quatre llibres més:
“Els primers cops que venia tremolava. Ara fins i tot gaudeixo dels recitals en
què participo”. La poeta recorda que “els grans amors i els grans odis s’han
cultivat entre les quatre parets de l’(H)original”. Sense anar més lluny, ella
hi va veure recitar per primera vegada Jaume C. Pons Alorda: ara estan casats i
viuen junts. “La meva vida personal també està molt lligada a aquest lloc -diu Ester
Andorrà-. Un vespre va aparèixer un noi que llavors treballava a la Institució
de les Lletres Catalanes i que acompanyava els poetes alemanys que havien
participat al seminari de Farrera. Era l’Ignasi Pàmies, el meu futur marit.
Sense l’(H)original la meva vida hauria sigut sens dubte més avorrida”.
Per a molts dels assistents durant anys els dimecres ha estat la nit setmanal
de tornar tard a casa, o fins i tot d’empalmar. “Hi venien bohemis de tota
classe i edat -diu Pedrals-. Va arribar un punt que sabíem els bars que no tancaven.
Eren nits de tertúlies llargues, amb discussions incloses. I hi havia un lloc
on, a primera hora del matí, el propietari ens convidava a un cafè perquè
després tornéssim cap a casa”.
UNA
AVENTURA DE SETZE ANYS
2001
Meritxell
Cucurella-Jorba i Gigi Marzullo s’empesquen els recitals de poesia setmanals a
l’(H)original -propietat de Manel Pérez-, un local que funcionava com a bar
però també com a llibreria.
2002
Ferran
Garcia i Josep Pedrals comencen a fer-se càrrec de la programació de poesia. A
partir de llavors, el dia que se celebren els recitals és el dimecres.
2004
Els
recitals comencen a fer-se en un espai annex situat al fons del local, amb
escenari i barra de bar. La decoració i les escultures -que fan de l’espai un
lloc molt acollidor- són obra de Ferran Garcia.
2005
Creació
de l’associació (H)orinal (Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries).
Impulsa, entre altres, un blog -encara obert- que inclou imatges i textos sobre
tots els recitals.
2010
La
programació de l’(H)original queda interrompuda temporalment. La continuïtat
del local perilla, però després de les reformes pertinents -esperonades per la
reivindicació de gran part de la comunitat poètica- torna a obrir les portes.
2015
Josep
Pedrals deixa de programar els recitals setmanals. Des de llavors se n’ocupen
Ferran Garcia i Núria Isanda.
2017
L’Horiginal
canvia de propietari i passa a anomenar-se La Rubia. Així i tot, l’espai
dedicat a la poesia i la programació es mantenen intactes. Paral·lelament, Marta
Huertas i Dídac Rocher publiquen el llibre Generació (H)original, on
apareixen 74 dels protagonistes fotografiats i amb un poema, inèdit o ja
publicat. Les imatges es van poder veure a l’Arts Santa Mònica fins al setembre
i ara són al bar Tarambana de Cardedeu.
