Cuirassa de valquíria

AMB CORATGE

Ser valent no és només

esbotzar portes a queixalades.

Hi ha un coratge valuós

en la gosadia de desaparèixer lentament,

acompanyant el mànec de la porta

sense soroll i sense fúria

i marxar quan tothom dorm.

Amb el pas ferm de la princesa del pèsol

cuirassada de valquíria.

Míriam Cano, Ancoratge

Abandó

«Valéry deia que un poema no s’acaba: s’abandona.»

Antoni Clapés, Víctor Sunyol conversa amb Antoni Clapés (Sonograma magazine, 22.04.2016)

El dolor d'escriure

«Amb els anys t’adones que escriure és dolorós perquè és un acte de fe. Si més no, escriure en català ho és. I la fe, a banda de significar “confiança” o “paraula donada”, també vol dir “promesa”. O sigui que quan s’encén el ciri, quan es creu que en català es pot dir tot, ja no hi ha marxa enrere. És un acte de fe: la nostra llengua se’ns apareix com un ésser insondable i rebel. Perquè, en definitiva, quan hom lluita per la paraula exacta, per la definició més arran possible de la cosa definida, aviat s’estampa contra un impossible.»

Adrià Pujol Cruells, Picadura de Barcelona

Bell caos

«Bueno, todo es leer. Y el orden en que uno lee. Es imposible calcular qué parte de la voz narrativa es deudora de qué escritor, pero sospecho que le debemos algo a todos los que leemos. Se trata de un bello caos, decenas y decenas de capas que se van superponiendo, formando un estrato desde el que escribes.» 

Juan Tallón, a l’entrevista de Jorge Morla (El País, 25.5.2016)

Ciutat diorama

A la ciutat diorama

perdre’s en la palpenta

enemic del paper en blanc.

Dron de la por florida

cavalcar l’escarabat ancorat

a l’olla dels signes.

Detectiu que tus sota el fanal

rebregar tossuts intents a la butxaca

obsedit pel que s’escapa.

Prec

ORACIÓN POR LOS BORRACHOS

Señor, da de beber a todos estos que ahora se levantan,

destrozados, farfullando palabras desde el centro del infierno,

mientras espían a través de las ventanas

la espantosa realidad del día que comienza.

Malcolm Lowry, El trueno más allá del Popocatépetl. Poemas escogidos [versió de Juan Luis Panero]

Massa difícil

«En esta sociedad es demasiado difícil estar con uno mismo, siempre hay alguien intentando venderte un paraguas.»

Paco Ibáñez (La Contra, La Vanguardia, 27.12.2012)

Saber mirar

«no sabía mirar, es decir olvidar los nombres de las cosas que se ven.»

Paul Valéry, citat per Roberto Calasso, a La Folie Baudelaire [traducció d’Edgardo Dobry]

Silenci

«No solo actuamos, hablamos, pensamos, soñamos; también preservamos nuestro silencio sobre algo. Toda la vida nos callamos sobre quiénes somos, algo que solo nosotros sabemos y sobre lo que no podemos hablar con nadie. Sin embargo sabemos que quienes somos y eso que no podemos decir constituyen la “verdad”. Somos aquello de lo que guardamos silencio.»

Sándor Márai, Los rebeldes [traducció de Marta Komlósi]

Victòria

La contemplació del sostre

convoca les darreres esquerdes.

Les ombres fèrtils

pinten tot el que quedarà per fer.

Callaran immòbils

les restes del naufragi.

Es marcirà el llampec.

Aquest fracàs serà

el tro mut de la victòria.

Enfilalls de sol

moltes de les coses que abans no vas gosar

fer   ara sí que tens prou coratge

de fer-les   però no pots    a la sang

ja no t’hi creixen lliris    camines    arrossegant

amb les sabates

enfilalls de sols petits    que no

encalenteixen

Antònia Vicens, Fred als ulls

Mai exemplar

«El arte es una acción personal que puede valer como ejemplo, pero nunca tener un valor ejemplar.»

Isidoro Valcárcel Medina, a l’entrevista de María Fraile Yunta (Tendencias del Mercado del Arte)

Mandra creativa

«Crec que la feina de la creació —de l’artista— consisteix a desvincular-se, a deixar de ser baules d’aquest engranatge [de productivitat]. L’art és un refugi per als mandrosos, per als que no volen formar part d’aquesta maquinària. És la mandra agafada en un sentit creatiu, no pas la mandra de no fer res; sinó l’impuls constructor d’altres realitats. És la mandra de formar part d’un sistema que és un gran engany. Un gran engany que fa que tot funcioni, perquè si tothom es posés a participar d’aquesta mandra creativa la màquina s’aturaria i seria un caos. Que seria divertit, també.»

Marc Romera, a l’entrevista de Laura Basagaña (Núvol, 24.05.2015)

Foto: estudi de Ferran Garcia

Dotzena exhumació poètica: Bioy Casares

La podeu llegir aquí

Tren

Adopto la forma del tren,

vorejo edificis dissecats.

La llum d’oasi al vagó

la via

els passos a nivell

camions llunyans estiben el temps

sota el carabassa dels fanals.

Paisatge on dibuixo

amb covardia mamífera d’ullals formidables

aquests ferros que em menen

a deixar enrere les guspires del pantògraf

a ser l’expedicionari dels anars

a saber que la via no s’acaba

i que tot són només baixadors

empaperats de paraules

on convoco els silencis

amb la mentida del poema.

Sòl de paraules

Dies esparsos

S’uneixen les ombres embogides

en el sòl de les paraules

quan de nit tornava a casa

sense canviar la pell de la terra.

Tan amorós l’esclat de l’alba

i el pare somiant camps de concentració.

Retinc del llit del silenci

el so glaçat dels llençols i m’abraço a la vaca

d’Atom Heart Mother, de Pink Floyd.

Paco Fanés, El joc de l’alba

Tridimensionalitat de l'escriure

«Creo que en nuestro oficio [escritor] hay dos estadios: la invención, que es juego, y la redacción, que es trabajo (o se parece más al trabajo, aunque con vastos recreos). Escribir es cosa mental, redactar es una artesanía, que yo veo cercana a la escultura, porque de lo que se trata es de dar volumen y forma, esa tridimensionalidad que tiene la buena escritura.»

César Aira, a l’entrevista de Inés Martín Rodrigo (Cultural ABC, 27.07.2015)

Feina de poeta

«Frente al diario asalto del lenguaje mendaz o vacío, la poesía china promovía la “rectificación de los nombres” confuciana: que las palabras han de significar lo que se dice con ellas, que es tarea del poeta restaurar su significado, que el poeta, como el gobernante ilustrado, era una persona de palabra.»

Eliot Weinberger, La invención de China (a Las Cataratas) [traducció d’Aurelio Major]

Propietat

«El sentit de la propietat és natural. Si només existís un home sobre la Terra es consideraria -i seria realment- el propietari del món.»

Francesc Pujols, del llibre Francesc Pujols per ell mateix d'Artur Bladé i Desumvila

Encenalls binaris

Els arxius eliminats

són testaments

d’un messies toxicòman

massa acostumat

a ignorar el temps.

El crepitar de la paperera

identifica immolacions constants

de l’aproximació impossible.

Accepto la violència

d’aquest amor

en forma d’encenalls binaris.

Porcellada d'Àger 2016

Enguany, la Porcellada poètica d’Àger homenatja a Benet Rossell i Carles Hac Mor. Hi tindré el plaer de poder dir poemes en record de tots dos.

Aquí podeu consultar el programa de tots els actes del cap de setmana, que inclouen una exposició de Benet Rossell (Lo Quixon) i altres actes, com el recorregut en homenatge seu fins al cementiri.

Porcellada d'Àger 2016

Enguany, la Porcellada poètica d’Àger homenatja a Benet Rossell i Carles Hac Mor. Hi tindré el plaer de poder dir poemes en record de tots dos.

Aquí podeu consultar el programa de tots els actes del cap de setmana, que inclouen una exposició de Benet Rossell (Lo Quixon) i altres actes, com el recorregut en homenatge seu fins al cementiri.