La descendència de la humanitat és tallada com
les canyes d'un canyar,
el jove formós i la jove formosa,
ràpidament la mort se'ls endurà.
Ningú no pot veure la mort,
ningú no pot veure la cara de la mort,
ningú no pot sentir la veu de la mort.
La mort terrible escapça la humanitat.
Fins quan construirem llars?
Fins quan formarem famílies?
Fins quan els germans es repartiran l'herència?
Fins quan existirà l'odi al país?
Fins quan creixerà el riu i portarà la inundació?
La libèl·lula plana pel riu,
el seu rostre mira el rostre del Sol,
de cop i volta ja no hi ha res!
El presoner i el mort són el mateix,
la figura de la mort no es pot dibuixar.
Cap mort no ha saludat mai cap humà al país.
El Poema de Gilgamesh,
El Poema de Gilgamesh segons els manuscrits en llengua accàdia dels mil·lenis
II i I aC. Introducció, traducció i notes a càrrec de Lluís Feliu Mateu i
Adelina Millet Albà (Font: La serp blanca, blog d’Enric Iborra)
