Una coca gegant
per a la nit de Sant Joan
tota plena de cireres,
tota plena de pinyons
amb sucre entre les fruites,
i al cel llums de colors.
Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Ens encantaria que ens enviareu els vostres poemes.
També celebrem el Dia de la Poesia amb tres poemes en la nostra llengua.
Versos que ens inviten a gaudir de la poesia i a escriure'n. S'animeu?
És poesia
(M. Dolors Pellicer)
És poesia parlar de tu
parlar de mi,
del que és molt lluny,
del que és a prop.
Parlar del sol,
parlar del vent,
de la tempesta,
de mars calmats.
Dels mots perduts,
dels mots trobats.
Del plor d'infants,
del crit amarg
dels desvalguts,
dels afamats.
D'allò que amoixa,
d'allò que cou.
D'odis arcaics,
del pa calent
en temps de llum.
Del bleix cansat
que es va apagant.
Dels brots novells,
de l'esperança
d'un nou esclat.
Escriure un xic
(Joan Josep Roca Labèrnia)
Poseu-me, al plat,
la més dolça paraula,
puix sóc a taula
com convidat.
Escriure un xic,
lluny d’atonia,
vol alegria
i ésser eixerit.
Per navegar,
només un full
i nau lleugera.
El port espera,
vol sentir el brull
d’un nou demà.
Que no ens manqui mai
un poema a la boca,
un vers al pensament
i tota la Poesia
a la proa del nostre vaixell.
(Isabel Barriel)
Les il·lustracions són d'Anna Cunha.
Estem celebrant la festa de sant Jordi i el Dia del Llibre. Com sempre, ho fem amb poesia, hui amb dos regals especials que ens ha fet la nostra amiga poeta Isabel Barriel (moltíssimes gràcies). Versos acabats de coure pera que els lectors i lectores del blog pugueu festejar-los (encara van oloreta de tinta electrònica).
Cal explicar-vos que cadascun d'aquests poemes surten d'unes il·lustracions que li propose a Isabel Barriel. La primera, d'un drac assomant-se en un camp de roselles, és de Valentí Gubianas. El poema resultant és el següent:
S’ha perdut el drac,
ha quedat tapat
per la més alta herba,
se l’ha empassat la primavera.
És tot, tot, una taca verda
amb tocs vermells de rosella.
És tot, tot, Natura fresca
per decorar amb delí
el palau de la princesa.
Quin ambient més delicat!
Quina elegància la del drac!
És l’interior millor decorat!...
El segon poema, sobre els llibres, surt d'una il·lustració d'Amanda Oleander, en la que podem veure una lectora, en la llibreria, capficada en la lectura per a fer la seua tria.
Feliç Dia de Sant Jordi, amb el cavaller, la princesa, el drac i la rosa i... especialment bonic Dia del Llibre per a tots i totes.
Es respira en l'aire la primavera, s'olora la poesia a l'ambient, s'escolten els versos a la nit... Serà que a març surt cada any la màgia de la poesia?
En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!
![]() |
Vaig plantar una paraula i sortí un arbre de llibres -il·lustració de Mariusz Stawarski- |
![]() |
De l'arbre a l'arbre, el llibre, la paraula escrita -il·lustració de Jimmy Liao- |