Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris F. Bofill. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris F. Bofill. Mostrar tots els missatges

6.9.18

Els mosquits, amb poesia, piquen igual però en vers



Sembla que els resta poc temps per viure aquests estiu, però mentrestant bé que estan fent-nos la guitza. De qui parlem? Dels mosquits, que se n'estan fent un fart. Nosaltres, que no tenim rancúnia, els dediquem un poema, de la ploma d'uns interessants poetes.

El mosquit
(F. Bofill, A. Puig i F. Serrat)

El mosquit 
eixerit, 
si has badat 
t’ha picat. 
Ui, ui, ai, ai, 
ui, ui, ai. 

El mosquit 
surt de nit, 
fa zum, zum 
sobre el llit. 
Ui, ui, ai, ai, 
ui, ui, ai.

La il·lustració és de Francesc Rovira.

7.7.17

Cançó d'anar a nedar: xip-xap, tots a cantar



Cançó d'anar a nedar

Xip, xap, xip xap,
tots a l'aigua, tots a l'aigua.
Xip, xap, xip xap,
tots volem venir a nedar.

Xip, xap, xip xap,
ai, que em mullo,
ai, que em mullo.
Xip, xap, xip xap,
ai, que em mullo tot el cap!

Xip, xap, xip xap,
no m'esquitxis,
no m'esquitxis.
Xip, xap, xip xap,
perquè estic molt constipat! 

La il·lustració és de Csil Cb.

25.5.14

En Pere gat miola versos al terrat


Tinc un gat dalt del terrat, li diuen Pere i sempre camina atrafegat. Voleu conèixer'l? Us el presente, molt gustosament, amb aquest poema.

En Pere gat

Al terrat de casa meva
passejava sempre un gat,
els ulls grossos com taronges
i els bigotis estirats.

Miau, miau, el gat cantava
Miau, miau, dalt del terrat.

No ho creureu: es deia Pere
i parlava el català;
recitava poesies
amb accent de l´Empordà.

Miau, miau...

Coneixia moltes rates,
però a cap no feia mal;
preferia les patates
amb vinagre,oli i sal.

Miau,miau,el gat cantava;
Miau, miau, dalt del terrat.

Il·lustració de Steven Kenny.

14.10.13

Poemes de caragols / Poemas de caracoles

il·lustració de Melanie Mikecz
Sembla que la pluja no vulga vindre aquesta tardor i mentrestant el camp està ple de caragols, tots amb les banyes ben plantades i mirant al cel a veure si cauen algunes gotes. Alegrem aquest dilluns amb una selecció poètica caragolaire.

El cargol

Amb tres gotetes de pluja
enganyaré el cargol
perquè surti i tregui banya
encara que faci Sol.

Els cargols
(M. Vayre)

Amb la caseta a l'esquena
caminen a poc a poc,
si la pluja els treu de pena
amb el sol no van enlloc. 
(...)
*


On vas cargol,
tan carregat?
Duc la casa
o el terrat!
Que fas, cargol,
dins el jardí?
Menjo fulIes
sota un pi.

Il·lustració de Laura Watson

El cargol
Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.
*

A un caragol
(Àngel Guimerà)

Ha plogut i no fa vent.
La terra es vesteix de nit,
i dins la fosca nit ha sortita pasturar lentament.

Passeja amb gest indolent
sa caseta pel redol,
i quan passa el caragol
sobre una branca de mata
deixa una estela de plata
que brilla al llum del farol.

Il·lustració de Marie Desbons

El caracol Martín
(Maria Alicia Esaín)

Una vez en mi jardín
pasó algo extraordinario:
se vio al caracol Martín
sentado leyendo el diario.
Le pregunté preocupada:
—Oiga señor, ¿qué le pasa?
Él me dijo tristemente:
—Aquí ando, buscando casa

—¿Qué ha pasado con la suya?
—fue mi pregunta inmediata.
—La he perdido —dijo el pobre—

¡Un auto casi me mata!

—No se aflija, Don Martín
—le contestó mi hermanita
y en un momento le puso
sobre el lomo, una cajita.

Entonces el caracol
se fue a dormir muy contento
porque en lugar de una casa…

¡Tenía departamento!
*
El caracol Babacol
(Marisa Alonso)

El caracol Babacol
saca los cuernos al sol,
y duerme tranquilamente
en una hoja de col.

Una ráfaga de viento
le ha tirado de la hoja,
le lleva con mucha fuerza
rodando hecho una bola.

Metido dentro de casa
el caracol mareado,
no se atreve a salir
aunque el viento ya ha parado.

Abre los ojos despacio,
su casa no tiene daños,
con todo lo que ha rodado
se ha salvado de milagro.

Al fin asoma los cuernos
y queda maravillado,
¡todo está lleno de hojas!
lechugas, coles y nubes.

Este lugar es precioso,
le gusta para vivir,
la casa la lleva a cuestas
sólo debe decidir.

No hay mal que por bien no venga,
piensa feliz y contento,
el caracol Babacol
ya no tiene miedo al viento.



Aquel caracol
que va por el sol,
en cada ramita
llevaba una flor.

¡Que viva la gracia,
que viva el amor,
que viva la gracia
de aquel caracol!
(popular) 
*

Caracol, col, col,
caracol, caracoleiro,
¡pon os teus cornos ó sol
xa que eres tan frioleiro!
O lombo léva-la casa,
caracol, caracoleiro,
¡e deixas cintas de seda
engalanando o carreiro!
Caracol, col, col,
caracol, caracolón,
¡pon os teus cornos ó sol,
ó sol os teus cornos pon!
(popular gallega)
.

24.6.13

A l'estiu, tot el món viu... amb poesia



Ja portem alguns dies d'estiu, malgrat això sembla que la climatologia continue un poc despistada, com si no se n'hagués adonat de l'estrena del nou equinocci. Com diu el refrany A l'estiu, tot el món viu. I és que l'estiu invita a vestir qualsevol roba, a viure el carrer, a gaudir de la nit i del dia, a compartir el temps, a... tantíssimes coses!. Cada estiu és nou, però sempre gaudim més del temps d'estiu, com si la vida i el temps, de la mà, asseguraren unes millors i més alegres vivències.

És temps d'estiu i, n'oblidem, que cada dia de l'any és temps de poesia.


A l'estiu
un sol viu
fa dibuixos
sobre el riu.
A l'estiu
la perdiu
xiula i canta
dins el niu.

A l'estiu
en Feliu
caça mosques
mentre escriu