Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Cano. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Cano. Mostrar tots els missatges

5.6.19

Tenim cura del medi ambient... amb poesia / Cuidamos el medio ambiente... con poesía



Hui és el Dia Mundial del Medi Ambient / Día Mundial del Medio Ambiente. És un dia fantàstic per a festejar tot el que ens regala el nostre entorn i també per a prendre consciencia de tot els que estem fent malbé: súper consumisme, ús abusiu de plàstics, deixalles per tot arreu, aigües brutes, aire contaminat, sobreexplotació dels recursos naturals, animals en perill d'extinció, boscos i selves cremades, manipulació del sers vius, i un llarg etcètera. 

Entre tots podem aturar aquesta boja destrucció del medi ambiente, podem aconseguir retornar de vida a la Terra. Els poemes que a continuació hem seleccionat fan referència a aquesta presa de conciencia i actuació responsable i consequent. El xiquets i les xiquetes ho comprenen immediatament, estimen la Terra i no volen estropejar-la, però... i nosaltres els adults?

La rumba del Medi Ambient
(Carles Cano)

Et recitem aquest poema,
la Rumba del Medi Ambient;
si vols cuidar el teu món,
escolta-la ben atent.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Comença per reciclar
tot allò que consumeixes.
Almenys el vidre i el paper,
als contenidors ho deixes.

No deixes l'aixeta oberta
quan et raspalles les dents;
la dutxa és millor que el bany,
t'estalvia aigua i temps.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Les piles són perilloses,
al fem no es podem tirar,
busca un lloc on n'arrepleguen;
porta-les sense tardar.

No tires papers ni fem
als carrers o al camp,
la natura i la ciutat
xomrients t'ho agrairan.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Ara ja ho saps col·lega,
aprén bé estos consells
o ens carreguem el planeta
si cadascú va a la d'ell.




I ara més poemetes en castellà per a conscienciar-nos, 
cada dia, de tenir cura dels nostre medi ambient
(malauradament desconeixem alguns dels seus autors/es):

Nací para cuidar
esto que veo:
para cuidar la lluvia,
para cuidar el viento,
para cuidar al ave,
al pez y a lo pequeño.
Nací para cuidar
el Universo.
(Estefy)



El reciclaje
Los niños pequeñitos
conocen lo que es reciclar,
y por eso todos quieren
el medio ambiente cuidar
en sus casas y en sus clases,
papel y cartón separar
de plásticos, envases y vidrios por igual.
Es labor hermosa,
todos podemos participar,
y casi sin darnos cuenta
de nuestra tierra cuidar,
para poder disfrutar
y nuestro planeta amar,
aire, agua y tierra,
debemos salvar.




El sol y la luna
hablan de la Tierra,
la ven muy cansada

y parece enferma.

Su cielo está gris,
no es azul, ni claro,
su mar está sucio
y los peces pálidos.

Los ríos sin agua,
los campos muy secos
y se talan árboles
en pos del progreso.

Los osos no hibernan,
las aves no emigran,
bla, bla, bla, siguen
mientras que la miran.

Muy callado un niño
los escucha hablar,
no sabía nada,
¡él quiere ayudar!

Promete a los astros
cuidar de la Tierra,
ahorrar, reciclar,
siempre protegerla.

(Marisa Alonso Santamaría)
*



El planeta clama a gritos
por cuidado y atención,
si no ayudamos al cambio,
vendrá la muerte y destrucción.
La tierra espera paciente,
¡Paren la contaminación!
Porque el daño ecológico
ya no tendrá solución.
Dañan la naturaleza,
contaminan a los mares,
cortan y talan los árboles,
de los montes tropicales.
Cuando vienen las tormentas
los gritos de inundación,
¡Son los rayos y los truenos
el rugir de su interior!
Las temperaturas suben
y los polos se deshielan,
Talan y cortan árboles
¡Años para crecer llevan!
¿Para qué nos sirve el oro
si contaminan los mares?

¿Para qué sirven riquezas
si en la tierra no habrá nadie?

*

Cuidemos el planeta
(Delia Arjona)

El mundo se encuentra enfermo.
Agoniza, ya no puede respirar,
Todas sus aguas saben mal…
¡Hagamos algo para poderlo salvar!

Antes de que el sistema muera,
pongámonos a trabajar,
busquemos juntos una receta
para nuestro planeta cuidar.

Muchos árboles podemos plantar,
concienticemos a las personas,
al planeta vamos a oxigenar
y disfrutaremos de su sombra.

El papel que ya no usemos,
que reciclarlo tendremos.
No morirá ningún árbol
y el planeta cuidaremos.

Las pilas contaminantes,
al agua no debemos tirar.
Es un gran daño ecológico
que llevará años limpiar.

Si amamos la naturaleza,
debemos empezar a reciclar,
para que en el Planeta futuro
todos podamos respirar.

Para que la Tierra no muera,
debemos empezarla a cuidar.
Ayudamos a la creación entera
y con ella podremos contar.






Les il·lustracions que acompanyen a tots aquests poemes són de Nerina Canzi.

18.9.18

Si yo fuera: llibre de poesia infantil de Carles Cano per llegir i crear


Feia temps que no comentàvem nous llibres de poesia infantil i volem reprendre aquesta difusió lectora poètica amb un poemari de Carles Cano que ens ha encantat, Si yo fuera, editat per SM, amb unes precioses il·lustracions d'Adolfo Serra.

El llibre ens fa una proposta ben imaginativa doncs es tracta de 'deixar de ser per a ser...', imaginar i voler, conèixer i traure el millor del que imaginem -com també hem de fer a la vida real-. Som el que som, però si fórem un arbre o un animal salvatge o un llibre...?

Si fuera un libro,
sería un libro de aventuras
lleno de piratas, exploradores
y ciudades perdidas en el desierto.

I si fora un ocell o una joguina o un núvol o un poema...?

Si fuera un poema,
estaría escrito
con palabras tan hermosas
que harían brillar los ojos.

I si fora un moble, un país o un edifici o una escola...?

Si fuera una escuela,
estaría hecha de juegos,
de canciones, de cuentos,
de libros y de cariño.

La proposta poètica que ens fa el llibre és ben extensa i variada, perquè res és impossible d'imaginar. Trobem molt interessant aquest poemari per a compartir-lo a l'aula i a casa, jugant a imaginar el que cadascú / na se li acudeix crear i després continuar el llibre amb les nostres propostes poètiques. Serà una forma meravellosa de començar el curs amb poesia i activitats poètiques a l'aula.

Imaginar i poemar, tot en un, què més es pot demanar? Doncs li afegim unes pinzellades d'art, amb la gran creativitat que té també Adolfo Serra i en surt un llibre de poesia infantil 'rodó'. Us el recomanem, malgrat que al final descobrim que...

Pero solo somos niños
jugando a imaginar,
dejando volar los sueños
como cometas en una tormenta.

I tots tenim al cor eixos arrels d'infantesa que ens invita a jugar permanentment amb la paraula i el color, amb els versos i les il·lustracions, deixant sempre que la imaginació s'enlaire, perquè -afegeixo amb permís de Carles-...

Sempre serem xiquets
jugant a imaginar,
deixant navegar el somnis
amb vaixells de paper sobre el mar.

Prengueu bona nota del llibre, que és fantàstic per a jugar amb la poesia... sense rimar.

20.3.18

Els contacontes: Dia Internacional de la Narració Oral / Los cuentacuentos: Día Internacional de la Narración Oral


Hui, 20 de març, celebrem el Dia Internacional de la Narració Oral i ho celebrem amb un xicotet homenatge poètic i il·lustrat, amb els versos de Carles Cano i la il·lustració de Pablo Pino. Recordeu, els primers i més importants narradors orals som els pares, els que dia a dia omplim amb la nostra paraula el fantàstic imaginari infantil. Cada dia... un conte i un poemeta.

Els contacontes
(Carles Cano)

Quin ofici tan bonic
el de contador de contes
quan diuen: "Això va anar i era..."
s'obrin totes les portes.
Fan entrar fades i bruixes,
monstres, prínceps i dracs.
Són gent franca i són gent lliure,
tot ho fan amb la veu. Són mags.

*

Los cuentacuentos
(Carlos Cano)

Que oficio tan hermoso
el de contador de cuentos
cuando dicen: "Érase una vez..."
se abren todas las puertas.
Hacen pasar hadas y brujas,
monstruos, príncipes, dragones.
Son gente franca, gente libre,
todo lo hacen con la voz. Son magos.

14.3.18

A les Falles, poema de Carles Cano


Ja tenim les falles un any més ací. Les falles, amb el seu to satíric i crític, ens fa veure la realitat del nostre voltant amb molt bon humor. Enguany, a més, hi ha una iniciativa que ens encanta: Llegim falles, promocionant la lectura per mig de les falles.

FULL – Fundació pel Llibre i la Lectura i la Delegació de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València han donat a conèixer els guanyadors dels Premis #llegimfalles 2018 als millors ninots infantils relacionats amb el llibre i la lectura de l’Exposició del Ninot 2018 de la ciutat de València.
En la categoria de votació popular la guanyadora ha estat la falla Ausiàs March Na Robella, amb 1.344 punts. El ninot triat ha sigut el més votat a les xarxes socials d’entre totes les fotografies publicades a les xarxes de @FundacióFULL, a l’Exposició del Ninot de València. La figura, obra de Víctor Navarro Granero, s’ha situat per davant tant a Facebook com a Instagram; solament el ninot de la falla Músic Gomis ha obtés més punts a Twitter, amb 79 punts.
En la categoria de jurat, el premi ha anat a parar a la falla Ribera-Convent de Santa Clara, obra dels artistes Ceballos i Sanabria, que han representat els universals Tirant i Carmesina. El jurat ha estat format per Rosella Valor, com a representant de FULL – Fundació pel Llibre i la Lectura; José Luís Marín, per l’Ajuntament de València; Imma Guerrero, vicepresidenta de Cultura i Documentació de la Junta Central Fallera; Raül Martínez, «Chuky», artista fallera i directiva del Gremi d’Artistes Fallers.

A més, estan els llibrets de les falles, plens de poesia. Falles, poesia i lectura... quin triangle més festiu i cultural.

Us fiquem el pregó de Carles Cano, Ambaixador de la Lectura 2018, gran escriptor i bon amic. Què visquen les Falles!!!

A la Falla
(Carles Cano)

No et pariren per al compliment i l’afalac;
en el teu esperit no cap l’adulació.
Nasqueres per avivar les consciències,
per a provocar la crítica i la reflexió,
per fer aparèixer el somriure
i despertar el pensament, la raó.
A voltes, amb un traç dur, mordaç,
amb el sarcasme més feridor.
Altres, amb la subtilesa, l’encís,
la ironia, l’elegància i la finor.
Sempre amb l’enginy i la gràcia,
allò que s’adreça directe al cor.
Gràcia dels qui mantenen la flama
amb el major talent i la il·lusió
I no obliden l’essència de la festa
posant en ella, en tu, tota la passió.

10.8.17

Estiu, dies de pluja i poesia



Sembla que la pluja ha decidit visitar l'estiu. Dies de sol i pluja refrescant, dies de jocs i poesia... mentre s'asseca el món.

La pluja cau

La pluja cau.
C
a
t
a
p
l
a
u
!
Quan ix el sol,
s'asseca el món.


Les il·lustracions són d'Alex Morozova.

13.10.16

Abecedario ilustrado: llibre de poesia infantil de Carles Cano


Hui us volem presentar un llibre preciós en el que la poesia i la il·lustració fan un tàndem fantàstic: Abecedario ilustrado, de Carles Cano, editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la seua colecció Abecedarios.

Es tracta d'un abecedari en el que cada lletra té un poema i una il·lustració d'un artista diferent (27 il·lustradors espanyols i iberoamericans). Els abecedaris poètics i els abecedaris il·lustrats són una meravella per a jugar amb les paraules. Però clar, quan es tria entre totes una sola paraula ens dona a pensar en tantes paraules boniques que s'han quedat en el tinter!



Us fiquem un tastet dels poemetes de Carles Cano per a que se n'adoneu del contingut d'aquest fantàstic llibre de poesia infantil (punxeu sobre la imatge i ho llegireu millor)




Un llibre ideal per aprendre l'alfabet de la mà d'un gran escriptor, com és Carlos Cano, i per a gaudir dels gestos de complicitat que cada il·lutrador/a aporta. Es presenta en lletra majúscula i lligada per a fer més fàcil la seua lectura entre els primer lectors. 

Una joieta amb la que disfrutarem amb els més menudets i que, a més, ens pot servir de base als joves lectors per a crear el seu abecedari poètic. Us proposem, per exemple, que els cursos de 5è i 6è de Primària s'inventen i creen abecedaris per als xiquets i xiquetes d'Educació Infantil. Proveu-ho, els encantarà tant als joves poetes com als menudets.

10.8.16

Un xiquet jugant amb un lego, és un poeta buscant un poema

 Lego
(Carles Cano)

Un xiquet
jugant amb un lego,
és un poeta
buscant un poema.
A voltes sobren paraules,
o peces de a dos.
Altres, no hi ha manera
de trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
són millors que les verdes
per a contar deserts
o construir camells.
Però amb les verdes,
es pot dir un bosc,
muntar una serp,
o alçar una palmera.
Res de tot açò es pot fer
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
per als poemes tristos,
i per a fer el mar.
Un poeta
jugant amb les paraules,
és un xiquet
buscant un poema.


Les il·lustracions són de Kim Roberti.

15.1.15

Somriures i versos contra la por: homenatge als periodistes de Charlie Hebdo / Sonrisas y versos contra el miedo: homenaje a los periodistas de Charlie Hebdo


Per un món millor, somriu! -il·lustració de Federico Delicado-

Com a homenatge als periodistes de Charlie Hebdo, els il·lustradors han creat un grapat de vinyetes que, mitjançant les xarxes socials, hem anat coneixent. L'horrible i cruent atemptat de París -ens solidaritzem amb tota la població de França i, especialment, amb els familiars de les víctimes- no ens deu de portar a viure amb por, ni mirar recelosament a la gent que no coneixem. Condemnem qualsevol tipus de violència i la por a patir-la fa que ens dominen; així no es pot viure en LLIBERTAT. Cal fer front a la vida, personal i col·lectivament, i tots junts SOMRIURE. Somriures i llapisseres per a dibuixar i escriure en llibertat, per a que no ens tanquen en una gàbia -per molt bonica que siga-.

L'amic i poeta Carles Cano ens ha regalat un poema que ens ha encantat -està en castellà i català-, ve a la clau del que pensem, però a més ho expressa en vers, d'una manera senzilla i colpidora. Gràcies Carles, moltes gràcies. És el seu homenatge als periodistes de Charlie Hebdo, siga també el nostre i el compartim amb tots vosaltres.

Somriu
(Carles Cano)
Somriu,
Encara que ploga
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se'n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T'agregen la mirada, t'amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defensa l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l'amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.



Sonríe
(Carles Cano)
Sonríe,
Aunque llueva,
Aunque llores,
Sonríe.
Con un cielo de ceniza
Aunque estés hecho trizas
Sonríe
Lleva la sonrisa por bandera
Sé el heraldo de la Primavera
Sonríe
No dejes que gestos ni palabras
Te agrien la mirada, te amarguen
Sonríe.
Otra vez y aún más
Defiende la alegria con uñas y dientes
Sonríe
En casa, en el trabajo, en la calle
Al amigo, al paseante, al forastero
Sonríe
No les dejes que ganen
Nosotros somos muchos más.

18.6.13

Res no m'agrada tant... com el pimentó torrat: poema de Vicent Andrés Estellés / Res no m’agrada tant... com les botifarres: poema de Carles Cano versionant a Estellés

Com m'agrada menjar els productes de la nostra terra! -il. Rachel Tribout-


El nostre amic, animador a la lectura i escriptor Carles Cano -que l'altre dia va estar a la Biblioteca de Cocentaina presentant el seu darrer llibre 7 Blancaneus i un nan, amb Núria Sendra de l'editorial Bullent- em va comentar que m'enviaria un poemeta escrit a la manera de Vicent Andrés Estellés. 

Recordeu el poema:

Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat, tallat en tires.
Conte llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb 

els productes de la terra.

M'agrada molt el pimentó torrat,
més no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.

L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del 

pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
Cloc els ulls i me'l fot.

(Vicent Andrés Estellés)

I este és el poema que ha creat Carles Cano:


El poema de botifarres: a la manera d'Estellés

Res no m’agrada tant com les botifarres
però no totes per igual,
m’agraden molt les botifarres de ceba.
Negres, com cal, i amb pinyons si pot ser.


Ja em poden contar les delícies
i meravelles de les botifarres d’arròs,
de fetge o de creïlla, d’ací i d’allà,
jo em quede amb les de la terra,
les de Benifaraig o de Xàtiva
les de Bétera, Alcoi i Ontinyent,
de Requena o la Vega Baixa;
per bé que no desprecie,
en absolut,
les que fan un poc més enllà del Segura.

M’encisa quan esclaten a la paella i
l’interior es vessa i es torra,
i es queda cruixent,
i el gustet que deixen en l’oli
que suques amb el pa.

Em recorden la infantesa,
una de les poques coses bones
que menjava al col·legi de pobres
on estudiava. Perquè són això:
un ric menjar de pobres.

S’han de menjar entre pa, a soles
o amb alls tendres, faves, col o, fins i tot,
acompanyada de pimentonets verds fregits,
però mai amb tomaca,
que les amolleix i les desgracia.

Ara, per a mi, són quasi tabú,
menjar prohibit,
però quan em passe per baix cama
totes les prudències i recomanacions
i aprete una botifarreta
dintre un pessic de pa,
tanque els ulls i evoque
l’esclat de felicitat que m’envaïa:
els dies que en anar cap al menjador
sentia l’oloreta d’aquelles meravelles
sequetes i olioses de Xirivella.

2.5.13

Segon dia de maig... continuem somrient i poemant



Hui no estem de festa, però volem continuar somrient, amb la poesia de Carles Cano -amic, escriptor i poeta- i la il·lustració de Nuria Feijoo. Ja sabeu: un somriure és el millor

Somriu
Somriu,
Encara que ploga
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se’n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T’agregen la mirada, t’amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defén l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l’amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.

17.6.11

Un poema amb dues veus: el cap, poesia de Carles Cano


El cos i les seues parts poden acabar convertint-se en un divertiment poètic, més encara si el joc de la poesia es porta entre dos. Llegiu el simpàtic poema del nostre amic Carles Cano i ho comprovareu.

El cap
(Poema per a dues veus)
(Carles Cano)

-Tinc un cap
-Com un cabàs.
-Açò és el nas
-Xe, quin nyap!
-Tinc dos ulls
-Sota les celles.
-I als costats?
-Bones orelles.
-On tinc la llengua?
-Dins la boca.
-Com és la cara?
-Com una coca.
-Dalt del terrat
-Quin desgavell!
-Em creixen cabells
-Cadascun va a la d'ell!

La il·lustració és de Mustafa Alamí.

6.9.10

De l'A a la Z: abecedari poètic de Carles Cano per a encetar el curs


Encetem mes, encetem curs acadèmic, encetem il·lusions, encetem activitats poètiques... anem a fer-ho de la millor manera que coneixem: amb la paraula i els versos. Juguem amb l'alfabet, amb totes les seues lletres, perquè amb ell anirem escrivint i llegint poesia al llarg d'aquest curs.

Benvinguts i benvingudes al món poètic de la paraula, dels sentiments i les emocions, de la ciència i el saber, del compartir... Bon curs a tots i totes i... que la poesia us acompanye!

Abecedari 
(Carles Cano)
Tinc totes les lletres
i no me’n sobra cap:

A d’amic i d’abraçada
B de bosc, de bruixa
i de bella dorment encantada
C de cançò, de cor i de cos
com una lluna enamorada

D de dit, de dos i de dau
E de elefanta i d’excursió
d’emigrant i d’embarcar
F de “comença la funció!”
de fall, fill, foll, i de full,
de fell no, que no és cap mot.

G de gat, de got i de galió.
J de jove joglar enjogassat.
de jungla, joc i jeroglífic
K de kiwi, kilo i kayak
L de laberint, de lectura
de lluna, lluny i llibertat.

M de muntanya i de mà
i de mèu, marramèu, mèu
que és la veu de meu gat
N de nit, de nau i de neu
O de oasi, d’ombra i ou
d’oceà i ona acaronant el peu

P de pa que és aliment
i de pi, i de pou i de pau
i també de poma i de peix
de papallona i palau
Q de qui, que i quan
de quasi la cua li cau.

R de riure i de riu-rau
casa de raïm ric i dolç
S de secret i sirena
de serra, de sal i de sol
T de tin! de tren i tresor
de trist, de tabal i de toc.

U d’ungla, d’unió i d‘ull
V de: veig veig…què veus?
un vers verd de viatge
W de Whisky, perquè beus?
No veus, que el cap et dona voltes
i si beus més ja no t’hi veus?

X d’empat en la travessa
i de xarrar, xarop i xiprer
arbre esvelt que creix xino-xano
Y grega d’americà yacaré
i Z de zero, zebra i zebú
zodíac, zoo, zulú i acabem!.

Tinc totes les lletres
i no me’n falta cap.

La il·lustració és de Paul Thurlby.

25.7.10

Versos embolicats: dos embarbussaments de Carles Cano


 Impossible avorrir-se jugant amb els embarbussaments. Proveu-ho! Però a més ací us fiquem un poemes infantils, de Carles Cano, que per la seua forma poètica són autèntic embarbussaments. Llegiu-los en veu alta i ho comprovareu! Un embolic a la llengua, arrrgg... molt divertit! Gràcies, Carles, per fer-nos riure una estoneta a ritme de poesia.

A La Font Roja hi ha una cabra
(Carles cano)
A La Font Roja
hi ha una cabra
boja,
pèl-roja,
escarxofada
banyuda,
culicuapeluda.
Té quatre cabridets
bojos,
pèl-rojos
escarxofats
banyuts
culicuapelats
*

Un ratolí de Rocafort
(Carles Cano)
En  Ramon Romaní
ratolí de  Rocafort
trobà un  teuladí
menjant al seu hort

Què rosegues, colibrí,
pujat dalt del branquilló?
Tu no  menges mosquits
mosques, cuques i abellots?

Jo no sóc el teuladí
menja-mosques i moscots;
ni tampoc el colibrí
que va de flor en flor.

Sóc un tord d’Algemessí
m’agraden els albercocs,
i va i  passava per ací
i he parat a fer un mos

Doncs, arrea-te-la rossí!
O et llançaré un bon roc.
Que no vull al teu cosí
ni a tots els del teu lloc.

Ramon llançà el projectil,
que passà prop del pardalot
i alçant el vol va dir així:
Ahí t’ho quedes Joan Ratot!

La il·lustració és de La Perera.

11.5.09

Rodolins: recomanar un llibre amb rodolins, activitat de presentació d'un llibre



Hi ha moltes maneres de presentar llibres als xiquets, però trobem que Carles Cano n'ha trobat una força original,: presentar rimant. Animals rimats és una bona selecció de llibres d'animals, la majoria àlbums il·lustrats per als lectors infantils, on cada llibre es presenta amb una rima.

Conten que una vegada un bou
es va casar amb una nou.

No li agradava ni res
perquè rimava ho va fer.

Així són els animals rimats
una mica destrellatats.

Són dos pàgines de l'últim número de la revista de literatura infantil i juvenil Faristol (n. 63, març de 2009). Cabres, mosques, vaques, formigues, rates, porquets... un rodolí per a presentar i recomanar cadacun dels llibres. Molt divertit, diferent, lúdic i interessant. Doneu-li una ullada i ho comprovareu.

Nosaltres podem fer el mateix a classe: presentar un llibre amb un o més rodolins, fer-ho atractiu amb unes gotestes de poesia. Si cada alumne fa un rodolí del seu llibre preferit tindrem un poemari-bibliogràfic de la classe. Es pot, per exemple, escanetjar les portades i en word ficar la portada, amb les dades bibliogràfiques del llibre, el nom de l'alumne que el recomana i el seu rodolí. Després ficar-ho en un raconet de la biblioteca de classe o de la biblioteca escolar per a que altres alumnes puguen llegir les recomanacions. O bé formar un llibre amb totes les recomanacions i rodolins i passar-ho als pares, doncs en realitat és com una guia de lectura que pot servir per a tota la classe.

31.1.09

Los colores del mundo, poesia infantil de Carles Cano

Poc a poc aneu enviant-nos poemes. Què bé! Quina il·lusió ens fa obrir el correu i trobar-se amb aquestes meravelles poetiques! Carles Cano, amic i gran escriptor, a més d'un magnífic animador de la lectura, ens ha enviat uns poemes superxulos per a que lliurement els publiquem. Gràcies, Carles. Poc a poc anirem editant-los. Volem començar per aquest poema inèdit de Carles, Los colores del mundo, per què penso que amb aquest gener tant gelat que hem tingut cal omplir-lo d'unes bones pinzellades de colors -al menys que finalitze ben acolorit-.


LOS COLORES DEL MUNDO
(Carles Cano)

Ese azul profundo, el marino.
La sazón de la tierra en marrones
el verde claro de las manzanas
y el amarillo de los limones.

Blanco del pecho de la gaviota
rojo apasionado de la fresa
negro de un cuervo en la noche
verde, verde, de la hierba fresca.

El color secreto del salmón
y el naranja en el sol naciente
el rosado de aquellos flamencos
violeta de la nube en el poniente.

También tengo ese color, el gris;
gris de plomo, de bronca tormenta
sin él y su grisácea tristeza
no estaría completa mi paleta.

La il·lustració és de Jesús Escudero.

16.5.07

Poemes sense diminutius, de Carles Cano

L'editorial Bromera acaba de publicar un interessant llibre de poesia infantil: Poemes sense diminutius. El seu autor és Carles Cano -amic, escriptor, mag de la paraula, amb un gran imaginari i un llarg bagatge dintre la LIJ- a qui acabem de descobrir en la seua vessant poètica. Les il·lustracions són de Paco Giménez, un dels millors il·lustradors que a l'actualitat estan creant a tot el país.

M'ha agradat el llibre, doncs no és un poemari a "l'ús". Hi podem trobar de tot un poc, com en aquest bloc: embarbussaments, endevinalles, cal·ligrames, cançons, acròstics i... molts poemes sobre les estacions, els animals, l'escola i un grapat de temes més. El llibre invita a jugar amb la poesia, el llenguatge, la rima i el ritme.

I per tal de compartir amb tots vosaltres aquesta diversitat poètica us fiquem un exemples:

La pluja cau

La pluja cau
C
a
t
a
p
l
a
u
!
Quan ix el sol,
s'asseca el món.

Quin embolic!
Ni-no! Ni-no!
Passen els bombers.
No-ni! No-ni!
La policía també.
Pi-pipí! Pi-pipí!
Hi ha un embòs fenomenal.
Mèu! Marrameu! Mèu!
Tot, per culpa d'un gat.
Bop-bop! Bop-bop!
Que, perseguit per un gos.
Cli-clic! Clic-clic!
A un semàfor puja d'un bot.
Lligaren el gos,
baixaren el gat
i aquesta història
ací s'ha acabat.