Somnis de nens del carrer, poesia solidaria

¿Qué estarà soñando?

(Daniel Adrián Madeiro)

Qué estará soñando el niño
que dormita en la vereda,
que lleva los pies desnudos,
toda sucia la cabeza.
Sobre bolsas de basura
su cuerpito se recuesta;
no es de nubes su colchón
ni sus sábanas de seda.
A su inflado vientre sólo
un hambre inmensa lo llena,
y le da gracias al sueño
que lo aleja de la pena.
Pregunté qué sueña el niño
que dormita en la vereda.
Que estúpida mi pregunta.

La il·lustració, Niños de la calles, és del artista mexicà Arturo Morin.

Luz y letra: poemes i activitats per a l'aula

Mitjançant els diferents contactes que hem tingut amb el nostre amic i poeta blocaire Daniel Adrián Madeiro (1957, Argentina) hem conegut un dels seus blocs de poesia que us recomanem. Luz...y...Letra és un bloc on Daniel, inspirant-se en obres de grans pintors escriu els seus poemes.

La idea ens pareix molt aprofitable per a realitzar, a més, activitats d'animació lectora a la poesia infantil i juvenil. Es tracta de seleccionar una sèrie d'obres de grans pintors, de diferents corrents i tècniques pictòriques i repartir-les als alumnes (podem fer-ho en Educació Infantil amb rodolins, en Educació Primària, Secundària i Batxillerat). Cadascú d'ells que faja la seua tria. Sobre la pintura seleccionada poden crear un petit poema. Finalment, recollits tots els poemes, podem editar un llibre, unint les il·lustracions i les poesies.

Us recomanaria que les il·lustracions que repartireu foren de temàtica i estil molt variats, que el traç i el color foren molt diferents, així a més riquesa cromàtica, temàtica, tècnica... els resultats creatius dels poemes també seràn més variats i enriquidors. Podeu repetir la mateixa activitat i que els alumnes trien una altra il·lustració. És interessant després comparar com d'una mateixa il·lustració surten dos poemes totalment diferents en funció de la inspiració i la creativitat de cada alumne.

Proveu-ho de fer! Quan ho varem treballar a la Biblioteca de Cocentaina ens va resultar interessant, divertit i sorprenent.

La guitarra

Daniel Adrián Madeiro

(Al son de mi guitarra, de Cristina Neumann Vélez)

La guitarra suena,

sueña,

siente,

suelta su voz,

sacude sus acordes,

siembra el aire con su noble armonía.

La sangre de su intérprete

penetró en su osamenta,

y no hay dos sino uno solo,

alma plena de cuerdas y madera;

los dos son uno,

sangre y notas puras

vibrando por la atmósfera serena.

Me miro en tus ojos negros, poema i canço de Daniel Adrián Madeiro

Des d'Argentina ens ha enviat Daniel Adrián Madeiro, un bon amic internàutic, poeta i cantautor, un poema d'amor: Me veo en tus ojos negros.













ME VEO EN TUS OJOS NEGROS...
Me veo en tus ojos negros
cada mañana al despertar.
Una caricia, un mate, un beso...
y a trabajar.
Desde allí te recuerdo,
sos muy fácil de extrañar.
Un amor verdadero
es prisión y es libertad.
Que valiosa es mi vida
si los dos estamos bien.
Tu amor es fuerte viga
que me brinda su sostén.
Nada, nada lastima
si nos brindamos los dos,
porque para esta vida
nada puede
superar al amor.

El poema podem escoltar-lo, cançonat, amb la veu del propi poeta:



La il·lustració és de Diego Menéndez.

Poesia i futbol

De vegades hi ha situcions, circumstàncies, conceptes... que pareixen irreconciliables. Però no, la realitat ens demostra dia a dia que es poden compaginar -mireu el poema de Benedetti Windows 98-. Fiquem l'exemple del futbol i la poesia. Què tenen a veure? Doncs hi ha poetes que són autèntics forofos del futbol, altres que hi fan poesies sobre el futbol, altres que els agrada la poesia i també el futbol però ni juguen ni escriuen, altres que tan sols els agrada el futbol i necessitarien un poc de poesia... de tot hi ha un poc barrejat.

Us invitem a llegir aquests dos poemes sobre el fútbol: el primer és de la poeta peruana Blanca Varela, el segon del poeta argentí Daniel Adrián Madeiro.

Fútbol
Juega con la tierra
como con una pelota.
Báilala,
estréllala,
reviéntala.
No es sino eso la tierra
Tú en el jardín
Mi guardavallas,
Mi espantapájaros,
Mi Atila, mi niño
La tierra entre tus pies
Gira como nunca
Prodigiosamente bella

Fútbol
En una cancha inmensa, de pastos siempre verdes,
veintidós se preparan para la competencia
y tiñen de colores el monótono césped
con sus vivas casacas. La pelota está quieta

Un juez serio, de negro, en el centro del campo,
mira a los jugadores y a sus dos asistentes,
sincroniza relojes, pita fuerte el silbato.
En las tribunas cantan. La pelota se mueve.

Del medio campo parte un pase al área chica,
recibe el delantero que queda frente al arco,
sus nervios lo traicionan; el arco se le achica;
patea y la pelota va sobre el travesaño.

Las hinchadas disputan la primacía en cantos.
En la cancha se suda, se corre y gambetea;
los rivales se esfuerzan por conquistar un tanto;
un cuatro traba a un nueve. La pelota va afuera.

Mas tras la tensa espera la algarabía explota,
el balón cayó exacto sobre el virtuoso pie
que hace gritar el gol, porque ya la pelota
evadió los tres palos y se estrelló en la red.

La il·lustració és de Alicia Toscano.