Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José de Espronceda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris José de Espronceda. Mostrar tots els missatges

2.11.14

Canción de la Muerte, de José de Espronceda



Aquest poema de José Espronceda ve a la clau en un dia com el de hui que celebrem el Dia de Difunts, un dia en que la mort, els nostres morts, estan més presents que mai.

Canción de la Muerte

Débil mortal no te asuste
mi oscuridad ni mi nombre;
en mi seno encuentra el hombre
un término a su pesar.
Yo, compasiva, te ofrezco
lejos del mundo un asilo,
donde a mi sombra tranquilo
para siempre duerma en paz.

Isla yo soy del reposo
en medio el mar de la vida,
y el marinero allí olvida
la tormenta que pasó;
allí convidan al sueño
aguas puras sin murmullo,
allí se duerme al arrullo
de una brisa sin rumor.

Soy melancólico sauce
que su ramaje doliente
inclina sobre la frente
que arrugara el padecer,
y aduerme al hombre, y sus sienes
con fresco jugo rocía
mientras el ala sombría
bate el olvido sobre él.

Soy la virgen misteriosa
de los últimos amores,
y ofrezco un lecho de flores,
sin espina ni dolor,
y amante doy mi cariño
sin vanidad ni falsía;
no doy placer ni alegría,
más es eterno mi amor.

En mi la ciencia enmudece,
en mi concluye la duda
y árida, clara, desnuda,
enseño yo la verdad;
y de la vida y la muerte
al sabio muestro el arcano
cuando al fin abre mi mano
la puerta a la eternidad.

Ven y tu ardiente cabeza
entre mis manos reposa;
tu sueño, madre amorosa;
eterno regalaré;
ven y yace para siempre
en blanca cama mullida,
donde el silencio convida
al reposo y al no ser.

Deja que inquieten al hombre
que loco al mundo se lanza;
mentiras de la esperanza,
recuerdos del bien que huyó;
mentiras son sus amores,
mentiras son sus victorias,
y son mentiras sus glorias,
y mentira su ilusión.

Cierre mi mano piadosa
tus ojos al blanco sueño,
y empape suave beleño
tus lágrimas de dolor.
Yo calmaré tu quebranto
y tus dolientes gemidos,
apagando los latidos
de tu herido corazón.

La il·lustració és de Katsuo.

7.9.07

Una capseta plena de poesia

Estem vivint en un món on la imatge és fonamental, on quasi tot ho consumim per la vista, on de vegades l'envoltori és més important que el contingut. Cal en el consum de lectura infantil el continent i contingut estiga equilibrat: una bona presentació i un millor contingut. Al llibres infantils les imatges, les il·lustracions són fonamentals. Però, a més a més, la maquetació i la forma de presentar el contingut també és important, sobretot quan volem fer un regal... i els llibres i la poesia sempre són un bon regal: un regal d'aniversari, de Nadal, un regal per a l'escola, per a la classe.

L'editorial Imaginarium acaba d'editar un mini cofre ple de poesia, Poesía. L'estupenda presentació que dona pas a la lectura és fantàstica. Al seu interior hi trobem 6 llibrets menuts, cadascun d'ells és d'un autor i un il·lustrador diferent. És com un xicotet tresor poètic, molt atractiu estèticament i amb molt bona qualitat literària. Els llibrets són:

-Abc animal, de Bruno Barrachina i Maria Carrasco, il·lustrat per Ricard Robres. Un abecedari poètic per a prelectors.

T
La tortuga
va al trabajo.
¡Menos mal que
es cuesta abajo!


-La mona Simona, de Carmen Gil, il·lustrat per Xa López Domínguez. Els primers pasos en la poesia.

Ayer la mona Simona
con un lazo de cretona,
salió la mar de compuesta,
vestida para ir de fiesta.
...

-Margarita, de Rubén Darío, il·lustrat per Elena Odraizola. Un clàssic de lectura imprescindible.

Margarita, está linda la mar,
y el viento
lleva esencia sutil de azahar;
yo siento
en el alma una alondra cantar:
tu acento.
Margarita, te voy a contar
un cuento.
...

-Cyrano de Begerac, adaptat per Fernando Lalana, il·lustrat per Sebastià Serra. Una adaptació molt humorística i divertida.

Se llamaba Cyrano, el caballero, y era francés.
Como la torre Eiffel, el champán, el pastís,
la guillotina, el queso brie o el metro de París.
Alguien puede pensar que era infeliz
Cyrano, por tener tal nariz. ¡Pues al revés!
...

-La pobre viejecita, conte en vers de Rafael Pombo, il·lustrat per Daniel Sesé. Ironia poètica de principi a final.

Erase una viejecita
sin nadita que comer
sino carnes, frutas, dulces,
tortas, huevos, pan y pez.
Bebía caldo, chocolate,
leche, vino, té y café,
y la pobre no encontraba
qué comer, ni que beber.
......

-La canción del pirata, de José de Espronceda, il·lustrat per Lluís Cadafalch. Un clàssic que cal llegir.

Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, El Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.
Cal regalar-se'l o regalar-lo. Molt bó i divertit.