Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Maragall. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Maragall. Mostrar tots els missatges

3.7.19

Colors d'estiu al mar... amb la poesia



Els colors del cel i del mar lluïxen ben fort amb la llum de l'estiu. Paisatges per gaudir d'un temps de calor, refrescant-se amb la brisa del mar i omplint la mirada de vacances i poesia.

Vistes al mar

El cel ben serè
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.

La il·lustració és de Cathy Horvath-Buchanan

23.6.17

3 Poemes per sant Joan, amb un brindis i refranys

Màgica lluna de sant Joan
(il·lustració d'Antonia Bonell)

El dia més llarg de l'any ens ve a saludar; la nit més màgica de l'any tenim que celebrar. És la nit de sant Joan. Entre fogueres i amb bona companyia nosaltres la volem celebrar amb poesia. 3 poemes per sant Joan i un brindis per l'estiu.

Amb conjurs, poemes i refranys... celebrem la revetlla de sant Joan:

La lluna de Sant Joan

La lluna de sant Joan
és la lluna riallera,
que va vestida de blanc
amb una capa de seda.

A les sabates porta ales
i flors a la cabellera,
venturetes que regala
en una nit fugissera.


L'aufàbrega 

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor. 

L'aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que llançant la flaire enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant! 

I en el matí d'aures blanes
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

 Aquesta versió il·lustrada de Christina Inaranja està basada en la cançó Nit de sant Joan, de Jaume Sisa.

7.12.15

Els núvols de Nadal no sé que tenen... serà que van plens de poesia

Un passeig amb els núvols de Nadal (il·lustracions de Nicoletta Costa)

En Nadal sembla que tot és especial, fins els núvols...

Els núvols de Nadal

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i com veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.


Podem escoltar el poema fet cançó per Toni Subirana:



5.3.15

Flor d'ametller, bandera de la primavera: poesia de Joan Maragall

Ametller en flor... anem acomiadant-se de l'estiu -pintures de Van Gogh-

Des del mes de febrer que estan florint els ametllers. La flor de l'ametller és tot un símbol de la proximitat de la primavera, una bandera natural i blanca que s'alça al camp contra el fred.

L'ametller

A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia,
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
prô en tens tota alegria.


11.12.11

Soleida, poesia nadalenca de Joan Maragall


Hui volem compartir amb tots vosaltres el poema de Joan Maragall, Soleiada. Un poema que, segons Glòria Casal (al seu llibre Joan Maragall. Carnets de viatge) admet dues lectures, una de profana i l'altra de religiosa. La primera ens parlaria de l'engendrament i naixement del fill del sol; la segona, revelada pel to profètic del vers final, ens parlaria de l'engendrament i naixement de Jesús.


Soleida

En una casa de pagès hi havia
una donzella que tenia
els disset anys d’amor; i era tan bella,
que la gent d’aquell volt
deien: «És una noia com un sol».
Ella prou la sabia
la parentela que amb el sol tenia:
que cada matinada
per la finestra a sol ixent badada
l’astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s’abandonava a la fulgent carícia.
De tant donar-se a aquestes dolces manyes
va ficar-se-li el sol a les entranyes,
i ben prompte sentia
una ardència dins d’ella que es movia.
«Adéu, la casa meva i els que hi són:
jo prenyada de llum me’n vaig pel món».
De tots abandonada,
va començar a rodar per l’encontrada.
Estava alegre com l’aucell que vola,
cantava tota sola,
cantava: «Só l’albada
que duc el sol a dins i en só rosada.
Els cabells me rossegen,
els ulls me guspiregen,
els llavis me robiegen,
en les galtes i el front tinc el color
i al pit la gran cremor:
tota jo só claror contra claror».
La gent que la sentia
s’aturava admirada i la seguia:
la seguia pel pla i per la muntanya
per sentir-li cantar la cançó estranya
que l’anava embellint de mica en mica.
Quan ella va sentir-se prou bonica,
va dir: «M’ha arribat l’hora»,
va parar de cantar, i allà a la vora
entrava a una barraca que hi havia.
La gent que a l’entorn era
sols veia un resplendor i sols sentia
el gemec poderós de la partera.
De sobte, les clivelles
del tancat van lluir igual que estrelles.
De seguit s’aixecà gran foguerada,
tota la gent fugia esparverada,
i en la gran soletat només restava
un nin igual que el sol, que caminava
i deia tot pujant amunt la serra:
«Jo vinc per acostar el cel a la terra...»

La il·lustració és d'Ivailo Petrov. 

29.4.10

La vaca cega i altres poemes: llibre de poesia infantil en homenatge a Joan Maragall




Estem commemorant el 150 aniversari del naixement de Joan Maragall. Per apropar aquest escriptor als xiquets l'editorial Baula acaba d'editar La vaca cega i altres poemes, de Joan Maragall, amb il·lustracions de Subi.

És un xicotet homenatge que inclou, a més del famós poema de la vaca cega, sis poemes més: La ginesta altra vegada, La fageda d'en Jordà, L'himne a l'arbre fruiter, Sol, solet, La diada de Sant Jordi i Els reis... Les il·lustracions de Subi recreen i apropen els versos als xiquets, interpretant el simbolisme del poema, versos realistes molt emotius.

La vaca cega
(Joan Maragall)

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

6.1.10

Dia de Reis, dia especial... joguines i llibres i un poema de regal


Hui és un dia especial... els tres Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar, han passat per damunt de les teulades i han deixat els balcons dels xiquets un regals molt bonics (joguines, llibres i pessiguets de màgia que dura tot un any). Ara ja se n'ha anat: diguem-los adéu amb un poema.

Els Reis
(Joan Maragall)

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?

La il·lustració és de Paulo Brabo.

11.11.09

La balada del bes: poema d'amor de Joan Maragall



La balada del bes
(Joan Maragall)

Al temps de les rondalles,
al temps dels trovadors,
hi havia una donzella
d'ull blau i cabell ros.
Son pare la tenia,
servada tant i tant,
que encara no sabia
lo que era amor d'amant.
Un trobadô una volta
s'hi acosta gentilment,
li dóna un bes als llavis
i fuig d'alli rabent.




Igual que una au ferida
la dolça allí ha restat,
la vista tota oberta
i el pit tot agitat.
Rodant pel món, un dia
tornava el trobador,
i encara la donzella
patia el mar d'amor:
-El bes aquell que em dàreu
encara em fa penar;
prô diu que al món tot passa,
pot ser ja em passarà.-
Bo i fent-li cortesia
el trobador respon:
-Això és engany, donzella,
no passa tot el món.
Se desfaran els llavis
que us feren tant de mal,
prô el bes que ells us donaven,
el bes, és immortal;
ens desfarem nosaltres,
vindrà l'oblit; prô el bes
ni vós ni jo, donzella,
l'oblidarem mai més.-

El mal se li augmentava
quan el vegé partir,
i en va arribar molt mala,
però no en va morir.


Les il·lustracions són de Jenny M.

1.5.09

Cant de maig, cant d'alegria, poesia de Joan Maragall





Cant de Maig, cant d'alegria
(Joan Maragall)

Cantem l'entrada del temps clar
am clara veu i rialles clares.
Tornem-nos ben cantaires,
que ara és el temps -de fer ressonar
alegrament els aires.

II

Passen nuvols corrent i somrient,
regalant aigua i raig de sol lluent
damunt les roses vermelles, ja totes badades.
Sobre ls plans reverdits hi corre l vent
i es mouen els blats verts i les gentades
cridant coses alegres i furioses...
Costes avall degoten les neus fóses.

III

Sadollem la mirada de verdor
enfonzant-la en el tou dels grans herbatges;
sadollem les orelles de remor
enamorant-les dels bells crits selvatges;
i sadollem el pit d'aire del cel
per cantar l'alegria de la terra,
tant si n surt un mistic bèl
com si n surt un crit de guerra.

IV

Tornem's soldats lluents i ben armats,
o tornem's serafins d'ales de plata...
Correm alegrament a tots costats,
correm, que l Maig esclata.

V

Riem, riem entre les flors i el vent
l'emmajada alegria;
plantem arbres de Maig desaforadament
davant la porta d'or de cada aimia.

VI

Prompte ls arbres de Maig s'assecaran...
la llenya sols destorba:
la tirarem al foc de Sant Joan
i saltarem per sobre.

La il·lustració és de Katherine McCullen.

12.4.08

Llibres infantils de Sant Jordi, el drac i la princesa (Libros infantiles sobre San Jorge) - I


EL CAVALLER
(Jaume Roig)
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.

LA DIADA DE SANT JORDI
(Joan Maragall)
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
(...)
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
per'xò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Llibres, molts llibres infantils sobre Sant Jordi, el drac i la princesa.

Una GUIA DE LECTURA SOBRE SANT JORDI -Guia de lectura sobre San Jorge- que esperem us siga d'interés ( més llibres de sobre estos mateixos temes en 2009 i 2010)

Sant Jordi; poema de Josep M. de Sagarra. Ed. Cruïlla
La llegenda de Sant Jordi, de Roser Rimbau. Ed. PAM

Contes de Sant Jordi, d'Enric Gomà i Ribas. Ed. PAM

Juga amb Sant Jordi, de Pecas. Ed. Beascoa Tres (també en castellà)

Petita història de Sant Jordi, de Narcís Sayrach. Ed. Mediterrània
Poemes i cançons de Sant Jordi, de Max i de Lluerna. Ed. PAM (llibre i CD)

Sant Jordi i el drac, d'Antoni Cósimo. Ed. Beascoa

El Cavaller Jordi, de Guido van Genechten. Ed. Símbol

La llegenda de Sant Jordi, de Pau Estrada. Ed. Cruïlla

3 contes de Sant Jordi, d' Enric Gomà. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Poemes i cançons de Sant Jordi; dibuixos: Max. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Sant Jordi i el drac gandul, de Kenneth Grahame. Ed. Empúries (també en castellà)

La Plis Plau i el drac de Sant Jordi, de Pep Molist, Cristina Sardà. Ed. Baula

Sant Jordi, de Teresa Sabaté. Ed. Salvatella

En Teo celebra Sant Jordi, de Violeta Denou. Ed. Timun Mas

En Jordi i la sargantana, d'Isabel-Clara Simó. Ed. Columna

Llegendes de Catalunya. Sant Jordi i el drac, de Jordi Tonietti. (CD + llibre)

Un Sant Jordi molt especial, de Mireia Masó. Ed. Susaeta

Els Bum-Bum, la princesa, Sant Jordi, el drac i ..., de Montse Ginesta. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Cançons de Sant Jordi , de Pagán. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (CD+llibre)

Sant Jordi mata l'aranya, de Josep Vallverdu. Ed. La Galera (teatre)

La rosa de San Jorge, de Joles Sennell. Ed. SM

La leyenda de San Jorge, de Jordi Vinyes. Ed. La Galera (també en català)

¡San Jorge ¡San Jorge! , de Jordi Vinyes. Ed. La Galera (també en català)

San Jorge y otras historias de caballeros, de Tony Bradman. Ed. Beascoa (també en català)

San Jorge, el dragón y la princesa, de Josep Jorman. Ed. Marge Books

San Jorge y el dragón, de Susana Landívar Pérez. Ed. Gob. Aragón, Centro del Libro de Aragón

El coraje de San Jorge, de Xavier Blanch i Gisbert. Ed. la Galera (també en català)

San Jorge y el dragón, de Joan Sol Pérez. Ed. Salvat


La il·lustració és de Núria Aymà.