Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Fabregat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Fabregat. Mostrar tots els missatges

21.3.19

Poesia. Música de l'anima, teixida de paraules; poema de Rosa Fabregat per al Dia de la Poesia


Un any més, des de l'Institució de les Lletres Catalanes, s'ha editat un poema sobre la poesia en moltes llengües per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Aquesta any la poeta elegida ha estat Rosa Fabregat i el poema Poesia. Música de l'ànima, teixida en paraules. Molt bonica aquesta iniciativa. Us fiquem el poema en català, però podeu llegir-lo en els altres idiomes punxant ací.

Poesia
Música de l’ànima, teixida amb paraules

 Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins. 
Música immortal que camina i vola 
per la nostra terra i per tots els cels. 

La canten els trànsfugues, els empresonats, 

i tots els migrants que no tenen sostre, 
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen 
tan endins del cor, que commouen l’ànima 

dels àngels de Rilke, closa en la natura. 

La fan trontollar. Música que atura 
aquell caminant en veure la cigonya 
i el seu vol rasant, sense cap frontera 

que li barri el pas, puntejar lleugera 

sobre la teulada que li fa de niu. 
I ell no pot volar. Poesia. Música 
de l’ànima, teixida amb paraules. 

La il·lustració és de Leandro Lamas.

16.8.12

El carreró de les bruixes: poesia de Rosa Fabregat



Hi ha molts tipus de bruixes literàries: bruixes mestres, bruixes bibliotecàries, bruixes poetes, bruixes editores, bruixes inventores de paraules, bruixes marineres i bruixes llunàtiques, bruixes de ciutat i bruixes de camps... bruixes que ens han anat deixant, com la infantesa, desapareixent del carreró de les bruixes...

El carreró de les bruixes

Uns peus petits, esporuguits,
sobre les lloses.
Un cartipàs perdut.
Unes escales, com un embut,
hi entren, al carreró
de les bruixes. Les reixes
amaguen els ulls antics de la por.
Fibla la lluna sota el conjur.
T’hi he trobat a tu, bruixot.
He jugat amb la teva barba
flonja, molsa. Negra i plena
de trossos de lluna. S’ha passejat
per la meva pell. Manta de gespa.
m’embolcallava. Ona, mans, llavis.
Em petonejava el vent.
La teva barba plena de lluna
feia florir el meu somni.

No hi són les bruixes
al carreró de les bruixes,
ni el cartipàs perdut,
ni els peus petits esporuguits.
Tan sols el sol i l’ombra
juguen geomètrics
dintre aquest budell que forada
les entrades de les cases.
Avui no hi ha més bruixes
al carreró de les bruixes.

La il·lustració és de Luisa Kelle.

10.5.08

Tenen mel per dintre: poesia sobre els llibres, de Rosa Fabregat


TENEN MEL PER DINTRE

Els llibres,
caixes d´arengades
de paladar picant,
et criden arrenglerats,
dalt dels perstatges.
Els vols collir
de dalt de les branques.
Els mires de lluny
i es posen a l´aguait,
temptadors, segurs,
dalt dels prestatges...
Déus estranys
que has llepat de lluny
i tenen mel per dintre,
i tarongina,
i cireretes de pastor,
i vols collir-los.
Sempre a l´aguait,
ells als prestatges,
sempre estirant la mà,
tu al treball.
El cervell que passi gana,
tant se val.


La il·lustració és d'Ian Strawn.